hijos de la roca

Tierra de nadie

2012-01-27T00:44:00.000-08:00

Tornada a la paret, tornada a les sensacions que t'enganxen a l'escalada. Jornada magnífica, sol i gran ambient a la paret. Via exigent en tots els seus llargs. Via típica de Vilanova, escalada estètica sobre bon canto, cinquens d'una altra època i assegurances més que correctes. Ruta sin fin dominant la vall i oferint una vetllada preciosa.

Les noves generacions: "José" Tomàs.

Toti resolent el tram més exigent.

Xalant a la paret.

Foto cimera: Carlos, Maka i Toti.

collita d'estiu

2011-09-05T00:47:00.000-07:00

L'estiu no ha pogut ser més fructifer. Successió de rutes a peu i en bici que m'han fet xalar de valent pels pirineus. Aquí us deixo amb la descripció i amb quatre fotos:

- Pedals d'occitània: 227 Km i 6.000 m de desnivell en tres dies. Estil mendigo. Molt bonica i betetera. 100 % recomenable. La factoria "pedals" és sinònim de qualitat.

Vivaquejant als peus d'un roure centenari.

Donant-ho tot a les rampes del portillón.

- Ruta dels 3 refugis: 3000 m de desnivell. Estil marquès. Vam dormir a Cama de vaca i Ras de carançà. Si no puges cap cim es fa en un parell de dies. Idònia per situar-se a la zona de Núria-Ulldeter. La vall de carançà és el millor de la ruta.

La Moni amb l'estany negre i el pic de l'infern.

Isards a la vall de bacivers.

- Carros de foc: 55 km i 9200 m de desnivell. 5 dies en estill 100 % mendigo. Brutal l'esforç i la ruta. Imprescindible pels amants del piri i dels seus paisatges.

Pernoctant sota les agulles d'Amitges.

Massís d'Amitges i Saboredo.

Bucolisme abans d'arribar a Colomers.

Marmotes al port de Caldes.

Macrobonsai de pi negre a prop del Ventosa.

Transalpina

2011-08-03T07:47:00.000-07:00

Una clàssica centreuropea, des de Garmisch (Alemanya) fins a Lago di garda (Itàlia), atravessar els alps de nord a sud passant el tirol austríac i les magnífiques valls suïsses. Solcar els alps requereix passió i motivació; la seva magnitud només és comparable amb la seva bellesa. Successió meravellosa de paisatges de postal: valls verdes amb poblets bucòlics, glaceres, cims i colls, prats i circs alpins.

A dalt del mític Gavia

Fi de l'infern, a més de 2700 per superar l'estació de Ischgl

Salts d'aigua a Dolomite di Brenta

Valls suïsses.

Tirol austríac

Pujant des de S. Charles

Llac ebsee (alemanya)

Camí de Ischgl

Els bojos són feliços

2011-05-24T06:28:00.000-07:00

Feia temps que volia ressenyar una de les múltiples sortides en btt que han farcit l'hivern i la primavera: les sortides dels dimecres, les nocturnes, la tordera-mataró, la setmana santa, etc. Per un motiu o altre no ho havia fet, però ara em disposo a fer-ho amb un "etapón" per la seva bellesa i la seva duresa que transorre per la prepirinenca Serra cavallera. De fet, es podria considerar una circular al Taga.

El recorregut és el següent: Ribes de freser, Ripoll, coll de jou, Sant martí d'ogassa, la gran jaça (refugi montserrat), coll del pal, Pardines, Ribes de freser. La pujada des de Ripoll al coll de jou travessa magnífics boscos per una còmoda però llarga pista (més de deu km). Un cop assolit el coll de jou, bé, una mica més avall, la ruta enllaça masies, prats i esglèsies romàniques fins al desviament al refugi de montserrat. Aquí comença un infern de tres quilòmetres fins al refugi, autèntic repte esportiu. Just abans d'assolir el coll del pal, saludem una parella de marmotes. Un cop en el coll, respirem l'ambient alpí i davallem entre prats plens de vaques fins a Pardines. De Pardines a Ribes baixada frenètica per la carretera.

Pd: el títol es deu a un excursionista que ens regalà aquesta frase quan ens veié amb bici a prop del coll del pal.

Amb el gran Tomasín.

Alè patriòtic enmig de l'infern.

Ambient alpí al coll del pal.

Mataró - Calella (Can Marquès)

2011-01-20T01:05:00.001-08:00

Gran jornada ciclista per les serres maresmenques del Corredor i el Montnegre. Sortida des de l'entrada clàssica de les cinc sènies amb l'objectiu d'assolir el restaurant Can Marquès (Pineda de mar) carenejant la serra pel Collsacreu i Sant Martí de Montnegre. Equip de luxe: Bala, Toti, Zorro, Tomàs i un servidor. Van sortir uns 50 Km en total.

Coll de Sant Benet: final agònic de l'ascenció al Montnegre.

A destacar el bon ambient de l'equip, les caigudes d'en Valentino Rossi i la menja: escalivada, calçots arrebossats, esqueixada, amanida i graellada de carn; tot ben regat amb vi i ratafies.

Inolvidable. Article dedicat a la família Orozco.

D.E.P. Kurt Albert (28.01.1954 - 28.09.2010)

2010-10-07T00:17:00.001-07:00

Terra de nòmades

2010-09-28T00:34:00.000-07:00

Gran tornada a la paret, m'atreviria a dir que per la porta gran: germans Jover i Montserrat. El matí neix amb el palomo a sobre i alguna inundació de J&B. En Sensei ens porta a la terra de nòmades: bikineres, fisures per empotrar-se i arrossegar-se, reunió guadanyera amb en tacobel, llargs descompostos per llaçar romanís, llargs desequipats per trencar-se les cames i ràpel amb marronako, en fi, no va faltar de res!!!

Jover brother's.

Esperó per on transcorre la via.

Kueka pinçant a muerte.

Riures a la reunió guadanyera: tacobel.

Reunió amb tacobel.

Sort que en Sensei donava el callo.

Ràpel guadanyero.

Lhasa - Kathmandu en BTT

2010-09-07T09:10:00.000-07:00

1200 Km a través del Tibet, un país ofegat i ocupat on hi viu una gent meravellosa que només transmet alegria, pau i serenor.

Lhasa

Potala

Buda Cave

Un nen amb la meva bici.

1r port: Kampa La

Llac Yamdrok

Iaks

Dinar improvitzat de noodles.

Tibetans i blat.

Amb en Nima i en Tnzing.

Gyatsé.

Paisatge tibetà.

Coronant el Gyatso La.

Dinant amb nòmades.

L'infern del Pang La.

Chomolangma (Everest).

Amb en Tomeu.

Nens tibetans.

L'himàlaia.

Baixant cap al Nepal.

Última nit a Kathmandu, amb en Raja i en Tomeu.

Volta a Catalunya en BTT

2010-04-13T08:44:00.000-07:00

En el 2009 ja sabia de l'existència del llibre "Volta a Catalunya en BTT", de fet la ruta estava programada pel Nadal però el mal temps ens va tirar enrere. Descartem el camí del Nord (Sant Jaume) per risc de pluges i enfilem la volta a Catalunya. La ruta passa pel Prat!!! Ideal: visita familiar, omplir el pap i deixar el cotxe. Vam fer 10 etapes, des del Prat fins a Tremp, passant per Cubelles, Valls, Vandellòs, Tortosa, Batea, Riba-roja d'Ebre, Lleida, Balaguer, Pont de montanyana i Tremp. Bonica ruta, de menys a més pel que fa a la bellesa i a la duresa del recorregut, amb dues últimes etapes prepirinenques de categoria: Montrebei i serra de Sant gervàs. Pau i tranquilitat dominen aquest tros de la volta, absència de vehicles motoritzats (menys els tractors!!) i de penya. Oliveres, vinyes i fruiters ens acompanyen a les terres del sud i de ponent.

El Garraf després d'una pujada duríssima.

La Moni i jo a l'ermita de l'alba, amb Tortosa als peus.

Oliveres centenàries i treballs amb pedra a l'antiga
via augusta que uneix el Perelló amb Tortosa.

Santuari de la Fontcalda a la via verda Tortosa - Horta de Sant Joan.

La meva amiga reposant.

La Moni pedalant entre presseguers florits.

Embassament de Santa Anna

Ermita de la Pertusa (Corçà, La noguera).

Majestuós Montrebei.

Sucada de peus a la noguera ribagorçana.

Acabem la ruta a les portes del Pirineu.

Pont del Pilar: serra de Madrid i Gredos

2009-10-28T05:44:00.000-07:00

Visita a Madrid (Cerceda) pel pont del Pilar a veure Jesús i Paloma, i els valencians, Toni i Vicent. Grans dosis de brasa, sempre ben regada, passejada per la Pedriza, turisme motoritzat per Navacerrada (la Sierra Jorge!!) i excursió potent de 9 hores per fer tot el circ de Gredos (Ávila).

Foto de família.

Jesús López amb el circ de Gredos al davant.

Ruta Gavarres

2009-10-04T14:03:00.000-07:00

Visita a en Tomàs i ruta BTT per les muntanyes de les gavarres, a les comarques del gironès i el baix empordà. Sortim de Girona i pugem fins als Àngels, una mena de corredor al gironès, amb el seu santuari, restaurant i balconada amb grans vistes de la costa brava. Després visitem els bonics pobles de Madremanya, Monells, Cruïlles i Sant sadurní de l'heura. Tornem a agafar una pista per pujar a Montnegre i seguir en baixada fins a Quart, localitat molt pròxima a Girona.

Ruta Cerdanya - Andorra

2009-09-27T23:53:00.000-07:00

Ruta de dos dies amb el mochilón per la Cerdanya i Andorra. Inici i final al refu de Cap de rec (Lles). El primer dia vam fer cap de rec - estanys de la pera - coll de sant vicenç - refu de perafita (andorra) - colla de maiana (andorra) - refu d'Orris (andorra). Ens van sortir 9 hores, tot i que es pot fer en 7-8 h. El segon dia vam fer estany de l'illa (andorra) - vallcivera - cabana dels esparvers - vall de la llosa - viliella -coll del salami - cap del rec. Ens van sortir 7,30 - 8 h. Aquesta també es pot rebaixar però menys. Bona ruta, d'envergadura, paisatges magnífics a la vall de madriu i a vallcivera. Vam veure força fauna: isards, perdius, marmotes, etc. L'equip heavy va ser reduït però magnífic. Trinxada física general.

Equip heavy: J. A. Palomares i Víctor Carrillo.

Estanys de la Pera.

Estany de l'illa.

Plans de Vallcivera.

L'equip al coll de Sant Vicenç.

El video de la pedals

2009-09-21T12:47:00.000-07:00

Tomàs "spielberg" villaverde ens obsequia amb aquesta grabació amater en l'etapa reina de la pedals de foc, poc abans de coronar el coll de la portella (2.200 m.)

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3D8EiPx6hIMuM&h=6ede1c2fd85cc55c362aefb7ec7af232

Pedals de foc: Tomás cada dia te quiero más.

2009-09-15T09:14:00.000-07:00

Tomàs i els cavalls al coll de la portella.

L'infern de pujada al coll del triador: 12 Km des d'Espui.

Pluja i pedragada a la segona etapa per fer-ho més èpic.

Son: punt d'inici i final.

210 Km i 6.000 m de desnivell al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes en tres dies. Companyia de luxe amb el Sr. Tomàs i amb els amics que vam fer durant el finde. Etapons i patiment durant el dia. Birres, mais i riures inacabables per la nit. El Piri al nivell de sempre: paisatges preciosos, valls inhòspites, raconets bucòlics, muntanyots, animalons, etc...PEDALS DE FOC!!!

Epicondilitis

2009-09-04T01:39:00.000-07:00

M'han diagnosticat epicondilitis, és a dir, inflamació del tendó. Suposo que els tres dies de desbrossadora a l'infern de Sta. Perpètua sobre un braç sobrecarregat m'han provocat aquesta lesió. Descans obligat de roca, com a mínim fins el primer finde d'Octubre. L'alternativa es diu BTT, i ofereix una programació espectacular:
- Finde diada: pedals de foc.
- divendres 18: nocturna al corredor.
- i altres enceses per confirmar (paraules majors!!!).

Salut i roca pels que la podeu disfrutar.

Agost 09: Chamonix - Suïssa

2009-08-31T05:37:00.000-07:00

Sector de Reutigen: grans vies i millors vistes
sobre Interlaken i el gran trio (Eigger, monch i jungfrau)

Glaciar d'Aletsch

La Moni i el pont penjant

La nord de l'Eigger.

La Moni a la vall de Lauterbrunen.

Arribant a Grindewald.

Fisures i escalada molt tècniques a Dorenaz.

Massís del Montblanc.

Transpirinaica 7: les fotos de la segona part

2009-07-24T01:07:00.001-07:00

Laspuña i peña montañesa.

La bici.

Selva d'Irati

La vall d'Ansó

Ordesa

Canó d'Añisclo

Rampes dures a Bagordi

Transpirinaica 6: Hondarribiaaaaaaaaaa!!!!!!

2009-07-21T07:39:00.000-07:00

M'acabo de fotre un kilo de chuletón, o sigui que em costarà escriure. He acabat la transpi. Estic a Hondarribia. Uff!! Quantes coses, sensacions, de tot vaja. Ni l'última etapa ha perdonat!! Qui vulgui regals que vagi a la botiga de souvenirs. Anem a pams.

Etapa 15: Orreaga - Etxalar (70m i escaich - 1400 aprox).
Surto d'Orreaga a pèl, sense esmorzar. Rampes curtes i dures en el primer coll. Descens llarg fina a Banca. Banca? Tot i parar a fer un cafè, em passo el poble, no veig cap cartell ni cap estrucura de poble. Kilometrejo de baixada i arribo a Baigorri (més o menys), merda, miro un mapa de com tornar a Nafarroa. Em surt el coll d'Aizpegui, 8 Km al 6-7 %. Corono el port i paro a Izurzun a dinar. En el meu afany de provar la gastronomia local, demano un entrepà de xistorra sense calcular les conseqüències. L'entrepà boníssim, però enfilo les rampes inhumanes de Bagordi a les dues del migdia i la xistorra no pare de centrifugar dins l'estòmac. Un infern. Assoleixo els caserios de Bagordi com puc, 5 Km de rampes inhumanes amb tot el torro i la xistorra dansant. Gasto els dos bidons, bé directament m'he dutxat amb ells per baixar la temperatura corporal, estava bullint. Per sort trobo una font i em recupero mínimament, vénen una successió de colls amb paratges idíl·lics amb cavalls, faigs i pastures. Baixada freeride pel GR i arribo a Etxalar. Res per dormir. Baixo 4 Km fins a la nacional on hi ha un hotel. Com un marquès...

Etapa 16: Etxalar - Hondarribia (50 Km - 1.000 m de desnivell).
Ahir vaig veure el Cantàbric, mai m'havia fet tanta il·lusió veure el mar. Surto de l'hotel ben d'hora. Un altre cop rampes inhumanes al sortir d'Etxalar, "molinillo" i de peu en rampa formigonada!!! Circulo entre prats, pastures i restes de boscs (fagedes en la seva majoria). Enllaço colls i baixades. Torno a veure el mar. Començo a assaborir el triomf. Merda!! Rebento coberta un altre cop, i Hondarribia que no arriba. Pujades i baixades, em perdo, torno, pillo el GR i a muerte, m'ha de portar per collons. Irún, a tocar de la glòria, sensacions extranyes, hi ha cotxes i soroll, s'ha acabat el Pirineu, però un somriure m'indica que Hondarribia és a tocar. Desviament cap a l'Aereoport i el cartell esperat. Esclat de joia i emoció, això és per mi. Arribo el port, veig el Cantàbric i busco el restaurant per fer el chuletón. Ja el tinc, més cervesa, vi, xupitos, etc. Santes prepareu-vos!!!

Gràcies a la Moni, en Tomàs, en Pol i la Marta, en Robert Llivina, en David Baños, els pares, en Toni "güevos" i en Vicent de València, en Jesús López i Paloma de Madrid, els mallorquins d'Oxanea, al meu genoll esquerra per aguantar i a tota la gent anònima que s'ha portat de puta mare durant el viatge. Si m'he deixat algú, ho sento.

Transpirinaica, 1.000 Km i 21.000 m de desnivell, activitat de muntanya, natura, viatge, cicloturisme, tot... Per tú, Marc Farré Garre.

Transpirinaica 5: patxaran & orujo

2009-07-19T10:25:00.000-07:00

Ahir vaig entrar a Navarra per Zuriza, i de sobte, tot va canviar, el paisatge, l'idioma, la gastronomia, l'accent, l'arquitectura, l'estat de les pistes, etc. M'havien explicat que el nord de Navarra era pro abertzale, però no m'imaginava tant!! Canvia tot de cop en només fer un coll. Als bars només hi ha el Gara o el Berria, i tothom parla euskera. Ah!! El paisatge!!! Exhuberància vegetal i col·lecció d'arbres i ponts romànics sobre petits rius caracteritzen el Valle del Roncal. A Izaba m'allotjo a l'alberg Oxanea, on conec uns mallorquins de Son Cervera (Xiscoooooo!!!) de puta mare i acabem la vetllada degustant patxarans i orujos entre bailoteos.

Etapa 14: Izaba - Orreaga (76,80 Km i 1.400 m de desnivell).
Surto tard i amb la calma d'Izaba després de fer tots els preparatius. La jornada comença amb el port de Laza. El genoll esquerra m'avisa, paro i esmorzo. La carretera passa enmig d'un bosc espectacular, riuet inclòs. Reprenc i corono, descens vertiginós i un altre port, el d'Olokia, que em deixa a la frontera amb França. Paro a xutar-me cafeïna mentre prenc un insuls entrepà de tonyina. Allà comença el deliri. Agafo una pista que em farà atravessar durant 30 Km la selva d'Irati, bosc extens i dens de faig i avet principalment. Deliri pels sentits, la pista a més és bona i fa baixada en molt bon tros. Surto d'Irati pel coll d'Orión i busco el coll de Navala, última pujada del dia, per arribar a Orreaga, on m'espera el xiringuito del camino de Santiago. A Orreaga (Roncesvalles) em faig passar per pel·legrí per aconseguir allotjament i menú barat, el meu passat lassalià m'ajuda en la comèdia. Sort que no m'han donat la puta conxa!! Avui ha estat un etapón per kilometratge i per paisatg. Demà, Euskadi.

Transpirinaica 4: Aragó tatxat

2009-07-18T08:46:00.000-07:00

Estic a Izaba (Navarra), després de que hagin passat moltes coses per Aragó. Per fer-ho ordenat o explicaré per etapes, tot i que les sensacions vénen barrejades al cap.

Etapa 10: Castejón - Buerba (60 km, 1.350 m de desnivell)
El tros entre el coll de culivert i la collada és espectacular. Passes per un bosc de faig i avet de somni i les vistes sobre la Peña Solano són guapíssimes. Un cop es comença a pujar a Buerba, les vistes de Laspuña amb Peña Montañesa i Peña Solano també són magnífiques. Pujant a Buerba torno a punxar, porto 4 càmares i una coberta en 2 dies, a aquest pas no arribo al final!! Amb tot el torro i la roda punxada, em pilla una furgo i em porta a Buerba, on em trobo amb els amics Sònia, Javi i Amparo. Vetllada magnífica, com sempre a Casa Marina.

Etapa 11: Buerba - Senegüé (112 km, més de 2.000 m de desnivell)
He escurçat les dues primeres etapes, així que em disposo a recuperar el temps perdut. Em surten 82 km però el Javi em recomana anar per la pista que passa per Nerín i Ordesa. El premi és brutal, vistes d'Ordesa des d'amunt. Quan arribo a Fiscal són les cinc de la tarda, calculo que arribaré a Senegüé cap a les deu de la nit. Error!! A les 21.30 h corono el coll de l'Otieva i arribo a les dotze de la nit al final de l'etapa. Dues hores i mitja baixant de nit per una pista horrorosa. A l'Aragó les pistes són molt dolentes, amb molta pedra, i això fa que tant les pujades com les baixades siguin més dures i més llargues. Arribo aSenegüé: 112 km i 15 hores d'activitat!!! Em trobo tot xapat per dormir i per menjar. Vivac a pèl a la porta de l'Esglèsia i sense jalar.

Etapa 12: Senegüé - Aragüés del Puerto (74 km i 1.440 de desnivell)
He passat una nit de perros. Baixo a Sabiñánigo a esmorzar i fer compres. Netejo la bici i surto. Estic baldat, no em respón res, ni el cos ni el cap. Em moro de son, les cames dolorides, el cul com un mandril i l'esquena carregada. Porto 12 km llastimosos i em tiro a un cantó de la pista a dormir. Al cap d'una hora reprenc la marxa. Pujo com puc a Pueyes i baixo per Garcipollera fins a Castiello de Jaca. Em queden tres colls curts. Els supero i arribo a Aragüés. Arribada triunfal a l'estil Indurain, em rodegen un grup de nens que no paren de fer preguntes i que m'acompanyen fins l'hostal.

Etapa 13: Aragüés-Izaba (54,6 km i 1.350 m)
Estic molt millor. Faig tota l'etapa per carretera, m'ho recomanen els locals. Esmorzo a Hecho i enfilo cap a Ansó i el collado de los Navarros. Pujada molt sostenida i llarga amb arribada brutal a Zuriza. Boniques fagedes, rius i parets conformen la Vall de Ansó. Tot baixada i arribo a Izaba. Em queden tres etapes per Hondarribia. Demà m'esperen els famosos boscos d' Irati.

Transpirinaica 3: objectiu "chuletón"

2009-07-14T11:11:00.000-07:00

Amb un dia de retard per problemes mecànics, reinicio la segona part de la transpirinaica. Madrugón fort a Mataró (5.00 h) per començar a pedalar a les 12.00 h a Pont de suert amb tota la logística resolta (aigua i bocatón). L'etapa comença amb pujada per pistes amb mal estat. S'arriba al Bonansa i al seu coll, i passat uns quilòmetres, vénen 4 Km de forta pujada per pista desastrosa que es fan eterns fins assolir el Collet. Vistes espectaculars del Turbón, que encara conserva "neveros", que recorden l'etapa de les vistes de la nord del Pedra. Quan estava a punt d'arribar a Seira (fi d'etapa), rebento càmara i coberta. Haig de baixar de la bici, baixoa peu fins a Seira i em trobo un PR que em porta Castejón de Sos. Bonic camí per tot el Congost de Ventamillo fins a Castejón, on trobo cobertes i l'alberg El pájaro Loco. Dues gerres de clara i a sopar. Demà el gran alicient d'acabar l'etapa a Buerba, on els amics Javi i Sonia tenen la casa rural. S'ha mascat la tragèdia perà s'ha salvat!!

Dades etapa: 50 Km, 1.300 de desnivell. Mitja pensió Alberg Pájaro Loco: 25 euros.

Transpirinaica 2: la família (planoles-pont de suert)

2009-07-05T08:53:00.000-07:00

El millor: la família transpi: Vicent, Toni, Paloma i Jesús.

Han passat forces dies. El més destacat és la brutalitat dels esforços i dels paisatges, juntament amb una magnífica companyia: la família transpi. La formen en Toni "güevos" (alcoholista) i Vicent "marquès d'Anteia" (fumeta) de València, i Jesús i Paloma de Madrid. Companyia gratuita i espontània que ha convertit aquesta primaera meitat de la transpirinaica en una experiència meravellosa. Ahir a Pont vam haver de fer esforços per no deixar caure cap llàgrima. Com dirien Els Manolos: amics per sempre.

Una altra tema espectacular ha estat el recolzament de pràcticament tothom que ens hem trobat pel camí. La gent es para a xerrar amb tú, et dona ànims constantment o inclús et convida a esmorzar per la patilla. La penya dels albergs, càmpings i hotels també s'ha enrotllat molt i forma part també d'aquesta super-ruta.

Fins a Pont hem fet uns 450 Km sense contar els que fas gratis quan et perds. És pràcticament la meitat del recorregut, ara queden 490 Km, però en el mateix nombre d'etapes: 8.

M'havia quedat a Planoles, on coneixem a Emilio "colmillo blanco" del bar la Cantina de l'estació. Un autèntic supervivent de la vida que ha donat més voltes que una baldufa. el tercer cop que ens veu, pel matí, ens ensenya els seus àlbums de fotos de cultiu de maria i ens en regala una mica...sense comentaris. En Toti i en Kueka tenen raó, les drogues m'estan afectant. Cada tarda sessió de fumeteo i birres mentre comentem la jugada en família.

ETAPA 4: Planoles - Bagà (55 Km, 1700 m de desnivell positiu acumulat).

Costa Rasa, La Molina (2.060 m).

Sembla que hagi passat la nit amb en Boris Izaguirre i en Jesús Vázquez. Com cada dia, et lleves adormit i muscularment tocat, sempre fa mandra pel matí. Poc a poc vas interioritzant la ruta i a nivell mental ja no espanten els kilometratges i els desnivells; hi ha tot el dia, poc a poc i bona lletra. És la primera etapa on assolim els 2.000 m a Costa Rasa (la Molina). La pujada des de la Masella és senzillament infernal i fa que t'enrecordis de Jordi Laparra i la seva família. Pillem catxo i pugem amb la bici a la mà. La baixada des de Coll de pal regala unes vistes brutals del Moixeró. Llàstima que baixo sense fre davanter i no em puc flipar.

ETAPA 5: Bagà - Noves de Segre (68 Km, 1.650 m de desnivell)

Espectacle pels sentits: la Nord del Pedra a tocar.

20 km de pujada fins al coll de torn sense rampes dures i amb unes vistes espectaculars sobre la nord del pedraforca. Baixada cap a Tuixent i fem tota la Vall de la vansa, preciosa i inhòspita, per arribar a Noves de Segre, enganxat a la C-14 que porta a laSeu d'Urgell. A Noves ens tracten com a reis al bar del poble, molt recomanable. Sopar de luxe i a dormir. La mestressa tocava la farina que feia por!!!

A Noves dormim en uns apartaments que ens recomana la farinel·li del bar, molt bé de preu!!

ETAPA 6: Noves de Segre - Llavorsí (55 Km, 1.290 de desnivell)

Fauna autòctona en el descens a Llavorsí.

No tenim bar per esmorzar. Després d'una puja asfaltada però dura fins a Argestués, aconseguim que el senyor de la casa rural ens prepari esmorzar. Prosseguim fins a la carretera del port del cantó, atravessem una roureda de luxe. A partir de Canturri, pujada sostenida per boscos d'alta muntanya fins arribar a Sant Joan de l'Erm. La baixada és pedragosa i feixuga des de Montenartró fins la carretera de Llavorsí.

ETAPA 7: Llavorsí - Torre de Cabdella (62 Km, 1.500 de desnivell)

Boira i pluja en l'ascensió èpica al coll de la Portella.

30 Km de pujada i 6 hores de bici ens porten fins als 2.250 m del port de la Portella. Primer passem per dos poblets típics del pallars: arestui i baiasca. Pugem per boscos frondosos de pi negre fins al refugi de rasos. Seguim amunt assolint els prats alpins del coll de rat. Vistes espectacular quan amaina la boira del Montsent del Pallars. Ambient alpí, cansament i excitació. No para de ploure, l'etapa comença a ser èpica. Planegem fins al coll de triador. 15 Km de descens mullats i glaçats fins a l'alberg de Torre de Cabdella,. Arribem destrosasts i tremolant de fred.

ETAPA 8: Torre de Cabdella - Pont de suert (48 Km, port de Perves i Viu)
No ha parat de ploure en tota la nit. Tot i això, quan ens llevem no plou. No sabem què fer. El risc de pluja és molt alt, la roba està mullada i les cames entumides. Decidim fer l'etapa igualment però per carretera. "Només" haurem de superar el coll de perves i el de viu, serà més ràpid. Així succeeix, a més ens respecta la meteo i no plou. A les dues del migdia estem a Can Manolo dinant. Comiat emotiu i cap a l'autocar de tornada a casa.

Continuarà...

Transpirenaica

2009-07-02T06:52:00.000-07:00

Un cop en Marco em comunica que no pot ser, em marco nous objectius: La transpirenaica en BTT. La Moni em portarà a l'inici en cotxe i jo iniciaré la ruta en solitari. No porto contaquilòmetres, ni rellotge, ni mòbil, només ulls i orelles per sentir i gaudir. Aprofitem la vinantesa per visitar en Tomàs a Girona. Fem nit allà. Al mmatí, el comiat inevitable a Llançà. Barreja d'emocions: nervis, tristesa i il·lusió.

ETAPA 1: Llançà - Albanyà (71 Km, 1100 m de desnivell acumulat).

Vinyes a les afores de Vilatenim.

Començo a Valleta, m'estalvio 5 Km horribles de carretera plens de camions. Cau un torro important. A la primera rampa me n'adono que això serà molt diferent d'un dia normal de BTT, les alforges, tot i que les porto mig buides, són un llast. A les baixades també em fan patir, tinc por que se'n vagin a Pekín. A partir de Vilatenim apareixen bonics paisatges de vinyes amb les Alberes de fons. Es succeeixen els pobles, em perdo un cop, etc., arribo a Cantallops i em trobo amb dos beteteros valencians que també fan la transpirenaica: Toni i Vicent, no ens hem separat més. A partir del pantà de Boadella creuem els clàssics boscos de suro de les Alberes. Després d'alguna rampa forta arribem al bonic poble de Sant Llorenç de la Muga. 7 Km més ens deixen al final d'etapa: Albanyà. Dormim al Bassegoda Park: 29 euros (dormir i sopar).

ETAPA 2: Albanyà - Camprodón (65 Km, 1.710 m de desnivell acumulat).

Fent birres a Camprodón després de l'etapón.

Per esmorzar fem 15 Km de pujada amb 850 m de desnivell. Després de dues hores de pujada arribem al Coll de riu. Baixem per Sadernes i assolim Montagut. Esmorzar de plat per refer-nos i cap a la vall del Bac, on ens esperen dos colls més. El primer, de Carreres, finalitza amb rampes del 15 %, ens retorcem sobre la bici. El segon sembla no acabar mai i ens porta al límit físic i mental. Arribem desfets a Sant Pau de Seguries, berenem. La pàjara i fatiga és tan bèstia que m'adormo a la cadira del bar. Avui també ens ha plogut, arribem a Camprdón via carretera. Més de 8 hores a sobre la bici, duríssim. Sort que paisatges inhòspits com els de la Vall del Bac, Sadernes o la vall d'Albanyà ens donen sensaciones precioses i donen sentit a aquest patiment.

Dormim a l'Hostal del Roc: 38 euros dormir i sopar. Habitacions de luxe i molt bon sopar. Bona relació qualitat-preu.

ETAPA 3: Camprodón - Planoles (30 Km, 900 m de desnivell)

Etapa "curta" i "senzilla". Sortim de Camprodón i anem a buscar el poble d'Abella. A partir d'aquí unes rampes brutals ens porten fins a la collada verda. La vall és preciosa però les rampes ens fan baixar varios cops de la bici. S'ha d'estar molt fort per fer-ho tot sense posar el peu a terra. Des de la collada és tot baixada fins a Ribes de freser, passant per Pardines. Des de Ribes queda un coll de 300 m de desnivell que ens porta fins a Planoles. Després de l'etapón d'ahir sembla que haguem fet poc. Demà una altra gran etapa fins a Bagà. Me'n vaig a fer birres amb els compìs.

Virocid

2009-06-02T01:18:00.000-07:00

Finde geviata a Cabacés amb el Sector Heavy metal de Montgat: J.A. Palomares, Àlex i Rubén. En Pol causa baixa el mateix dissabte, desconeixem els motius de la seva absència. Tant dissabte com diumenge vam escalar les vies fàcils de solans. Els nanos van disfrutar molt amb el lloc, l'escalada, les parets, etc. Dissabte nit carn a la brasa i xibeca que te crié. Gran papa juvenil que va acabar amb tio vivo generalitzat i alguna visita d'urgència al lavabo. El diumenge ens llevem amb les sardanes del pregó municipal, quatre vies i cap a casa. Un cop més, agrair el tracte exquisit de la família cabassenca i, en aquest cas, també la seva paciència. Setembre es repetirà.

La guadanya viu a Collsuspina

2009-05-17T23:29:00.000-07:00

Gran jornada dominical al sector les Antenes de Collsuspina (Tona) amb la Berta "guadanya", en Kueka, en Bardi i la Nat. Meteo perfecte i vies de tot tipus, algunes millors que altres. Després dels corresponents escalfaments, en Kueka i en Dani acribillen a pegues un 8a+ que fa paura. A destacar les ulleres d'en Ganyan, són el puto futur. Jo faig un 6c molt bo de fisura que em fa aturar a l'última xapa i més tard encadeno un 7a (en Kueka diu que a la ressenya surt 7a+) que havia provat fa molt temps amb en Bernat. Molt bones totes dues. En Kueka ens deleita amb un 7c de tres xapes en el sector de vies curtes, d'on en Bardi surt tocat i jo directament rebotat.

Kueka penja les fotos i recupera el color de la cara... encara està pàlid? La guadanya viu a Collsuspina!!!! Nyic, nyic, nyic, ....

Temporada de dimecres tarda

2009-05-14T00:15:00.000-07:00

Encetem amb en Bernat, com no podia ser d'una altra manera, la temporada d'escalar els dimecres a la tarda. Comencem amb el Grau dels matxos, una cinglera que es troba a sobre de la població de Sant Martí de Centelles, en el límit entre el Vallès Oriental i Osona. Bonic lloc, escalada diferent i curiosa. Hi ha forces sisens i setens escampats en una cinglera de dimensions modestes però suficients per donar bones vies. L'única nota negativa és que se'ls hi anat la mà en la neteja dels peus de via, no calia tanta neteja ni poda.

Escalfem en un bon 6b de fisura, prou tècnic. Després fem Cangueli 7a, entrada fina i dos bombos que concentren la dificultat. Finalment li fotem dos pegues i encadenem Fot-li morro 6c+/7a, molt bona, tècnica i forta en 4 xapes desplomades. Escalada tècnica i curiosa a 30 minuts de casa. Molt difícil l'onsighting. Com diria en Bernat, en un breezning ens plantem a casa i tenyim Mestalla de blaugrana. Partidàs.

Diumenge a morir a Centelles amb en Kueka i en Bardi, prometo fotos de l'esdeveniment.

Full metal jacket

2009-04-24T11:49:00.000-07:00

Portem dos dies a Eivissa. Bona acollida, allotjament a una casa rural perduda en un turó que s'hi arriba per una pista de 4x4 i bon rotllito amb la penya: Quim, Diana i Salvatore. Aquesta nit arriben tres xudes de Mataró.

Dos dies de bons encadenes al sector Buda. El primer dia escalem al sector colorado. A destacar xorreras de dios 6b+, Isaias 7a d'oferta, Menamorao 6c+ guapíssim i A cuchillo 7a+ hipertècnic de romos que només encadena en Bernat. La resta ens ho emportem tot a vista. La Moni fa cinquens i 6a's, tot i que no són lo millor del sector.

Avui hem anat al sector Amfiteatro. La seva aproximació fins a la torre Pirata ens regala grans vistes de Cala hort i Es vedrà. A partir d'aquí destrepe guadanyero no apte per gent amb vertigen, a casa ho convertirien ràpidament en ferrata. Arribes a una cova espectacular amb el mar a sota. Seguint les recomanacions de la guia, iniciem amb Tocando el vacio 6c+, boníssima via amb ambient clàssic que transcorre per dues bavareses tècniques i una fisura molt disfrutona. En Bernat se l'endú a vista. Després hem encadenat Full metal jacket 7a de categoria. Ho té tot: entrada bloquera, bombo amb sortida de monodit, romos, tècnica i un mur final que et transporta a l'èxtasis.

Després a vingut la picada de dits: La oreja de Rainer 7a+ duríssim i guadanyero. Entrada kalymnòtica, fisura desplomada molt dura i flanqueig guadanyero fins la R. Final de jornada a Cala hort amb banyito, primers bikinis de la temporada des de la terrasseta i unes bones clares.

Aviat més!!!!

Pitiüses

2009-04-20T04:42:00.000-07:00

Ara que estem a punt de marxar (amb la Moni i en Bernat) cap a Eivissa a escalar, m'arriben unes fotos de Mallorca, en concret d'un 7a d'es Puig de Garrafa en el que vaig caure a l'entrada per què es va petar un cantó i on em vaig arrossegar de cinta en cinta fins la R. La via i els seus moviments guapíssim. Molt recomanable pel que tingui prou pila.

Kerveros i cap a casa.

2009-04-15T00:19:00.001-07:00

Lúltim dia a l'illa vam pujar a Spartacus, a buscar un altre 7a de referència que ens havien recomanat: kerveros. Escalfo en un 6b del costat i m'hi poso a la cova. Després d'una lluita brutal me l'emporto a vista. No hi ha millor manera de despedir-se de l'illa. Tornem cap a casa: Pothia, Kos, Atenes, Roma i el Prat. Inolvidable. Pròxima estaci: Eivissa.

La cala de Sikati.

Telendos després de la tempesta.

Cova Sikati.

El paredón de Ghost Kitchen.

La Moni a les plaques de Belgium Chocolate

amb la badia d'Arginonta de fons.

Repòs sentat de Lolita (7a de sikati),

després vindrien dues guadanyes.

Extenuació post via a Arginonta.

Avió d'Atenes a Kalymnos.

Desplom de la Grande grotta i Telendos al fons.

Grande grotta i Panorama.

Grande grotta i Panorama des de l'aproximació (veieu la Moni?).

Kerveros: 7a (Spartacus).

La Moni tornant de Sikati.

Repòs al 7a de la Grande grotta.

A Can Fatolitis amb la Mythos i el gat.

La Moni es posa les botes

2009-04-11T09:21:00.001-07:00

Tres dies de Moni a fondo, escalant una vintena de vies del cinque fins al 6a+ als sectors belgium chocolate, Summertime i Arhi. La majoria molt bones, mes plaqueres i tecniques. Un 6a+ de 38 m a Arhi bonissim. Mentrestant, jo he anat provant 7a de referencia als sectors d-arginonta, sicati i ghost kitchen.

Hem passat de les coves que ens protegien de la pluja a buscar sectors d-ombra. Ha arribat el torro que preveu aquesta vegetacio escassa i coriacia, nomes alterada per unes poques oliveres mil-lenaries.

Ahir vam estar a sicati cave, un raco brutal del nostre planeta, que mereix una visita encara que no escalis. Es tracta d-un crater rocos molt a prop d-una cala d-aigues cristalines. El sector requereix un pateo de 40 min entre cabres i ovelles. Els paisatges d-aquesta illa, malgrat l-absencia de verd, son escandalosos.

Avui hem fet Ghost kitchen, un altre paredon desplomat ple de tufas, mocs i txorreres. Per fi he tornat a encadenar, no ho feia des del primer dia, m-he endut un altre 6c+ d-antologia a vista. El problema de tantes vies bones es que es solapen i nomes recordes l-ultima. Estem destrossats, cames, braços, calor, menjar poc, trepar molt...Aixo s-acaba, dema al mati a Spartacus o Poets a cremar-ho tot. Dilluns a Atenes a fer el guiri i cap a casa.

Prop de 1000 vies, 45 sectors, quantitat, qualitat i varietat escandalosa, mar, pau i tranqulitat, bon rollito, fatolitis bar... KALYMNOS= segurament el millor lloc d-escalada esportiva del mon.

Efecte Toti= la millor via de la meva vida.

2009-04-07T22:31:00.000-07:00

Volia trigar mes dies a escriure pero no he pogut. L-embriaguesa de sensacions em desborda, i com que la moni ja esta tipa de sentir-me, el teclat es perfecte, perque no es queixa.

Ahir vaig viure l-efecte toti, aixi he batejat la sensacio unica que ja em va descriure a mataro= baixaras de cada via i et semblara que es la millor que has fet mai. Aixi va succeir. En un altre dia plujos, ens vam dirigir de nou a la grande grotta, i l-efecte Toti es va repetir despres de cada via. Mereixen que els hi posi nom= elefanten himmel 7a 30 m(empatxada de mocs amb pas final dur), kaly-pige 6c+ 35 m(desplom tecnic de txorreres) i TRELA 6c+ 35 m, obra mestre dels deus grecs, ho te tot i et transporta a un estat d-extasi durant els seus 35 m desplomats, 2 seients de repos, si,si, seients, el mateix moc que pilles per sota, el remontes i acabes sentat a sobre seu. Per cert, vaig caure a l-ultim canto de la via quan anava a vista, van petinar els peus i les porres cremaven.

Ahir vam marxar de nit del sector, mai havia tingut aquesta sensacio de voler mes quan els braços poden tan poc. Bernat com et posaries!!!!!!

Avui ha sortit el sol i fare de chico gri-gri, ja que la moni fa un parell de dies que no trepa. Provarem el sector Nou-faro, ple de quarts i cinquens, segur que tambe bons.

Al loro!!!!!!!!

Can Fatolitis

2009-04-06T09:11:00.001-07:00

No para de ploure a Kalymnos i no para d-enamorar-me. Ho pinten com un parais i ho es. Que plou, doncs als desploms i coves a escalar, i no cal fer ni setens ni vuitens. El dia a dia no pot ser millor, et lleves en el teu humil studio, un cafe i cap al sector triat, en peu o en moto (versio verano azul). I ara be el millor, les vies. Despres d-escalar, tornada al studio a fer el dinar-sopar i en acabat al bar de Fatolitis. CAn Fatolitis es la ONU= catalans, espanyols, checs, galesos, ianquis, etc., i tot decorat per banderes de paisos, equips de futbol i grups heavies. La musica de fons es rock dur o suau. Es respira un bon rollito especial, sense mirades per sobre l-espatlla i amb molta camaraderia. El menjar es molt car, supermercat em refereixo, aixi que mengem sense cap luxe. Durant el dia, pa i pernil dolç (tres tires del salat valen 1,80 euros) i a la nit ranxo fort. Ah i els mosquits, no m-imagino com deu ser a l-estiu. Abans de dormir, anem de caçera per l-habita per assegurar-nos un bon son.

Ahir vam decidir no escalar. Ens vam dedicar a la cultura i l-estudi, oportunament regat a Can Fatolitis i al studio. Literatura i catala. Avui seguia plovent, pero hem decidit anar a les zones desplomades, en concret grande grotta i panorama. La Moni no volia escalar pel fred i la humitat, jo si, ho he donat tot. 6c+ per escalfar, 6b+, 6b i un 7a que m-ha fet caure les llagrimes, sobretot quan s-ha acabat la pila. Totes superbes, sobretot l-ultima, amb un desplom brutal ple de mocs, txorreres i forats. Els navarros deien que el 6b+ era millor que la classica Roxy i la palmera. En fi, la sensacio es estar fent vies sempre de referencia, estil roxy, la magrana o calypso.

Dema mes...

Intro kalymnos

2009-04-04T10:54:00.000-07:00

Bones familia. Ja som a kalymnos. Ens hem estrenat al sector Poets. Brutal, totes bones, des del v fins al 6c+. Grans vies, de longitud, molt bona adherencia, trossos tecnics i trossos amb txorreres, cucurutxos, anelles, ...cantos de pel-licula. Solete i tot el dia escalant. La Moni ha fet uns quants quintos i 6a (i vol fer de 1ra) i jo m-he endut un 6c+ a vista per estrenar l-illa. Aixo acaba de comencar. Pero quin faenon= 45 sectors annats.

Daqui uns dies mes, que no va be el teclat ni tenim fotos per penjar. Petons a tos i totes.

Berga (entre copes, bastos i rotpunk's)

2009-03-17T09:51:00.000-07:00

Bona trobada de finde, hijos de la roca... no al complet de personal però si de logística!!!!

Per començar, destacar el gran pollastre rostit al sopar de disabte, a mans del senyor beni (alias modelo!!) i com no acompanyat d'en riberito...como no, se hizo corto, de la bodega jover!!!

Sort que la nevera aquest cop no va fallar i ens acompanyà durant una bona timba!! aquest cop si!! cerveza fresca i cartes i cigarrets d'aquells que a més d'un feia que no se centres gaire amb les cartes, .....el millor de tot la gran reflexió del Sr. Beni sobre le tema dels tresos ames d'un el va pillar ben fred!!!jajajajaja

Modelo possando (esquerra) i pitus a picada de dits un 6b+ de jajajaja

La nit ben tranquila a part dels atacs d'en pitu per agafar aire i arrencar cortines.....jajaja

Beni, no mestranya que la cama no et parés!!!!

De bon matí excursió-enbarcada per els boscos del bergadà i lo macos que són, llàstima que no hi ha bolets!!!

Racó tranquil: de tranquil si però les vies?? bueno no del tot malament però cal entrar-hi en confiança!! la majoria amb uns graus força dificils a vista....no???

Pitus i Beni creando expectación en su futuro proyecto.....

L'estany: Aqui ja va ser una altre cosa, bones vies, peu de via inmillorable, cadascú al seu projectillo.....a destacar el gran projecte que buscà el Sr. Beni que calent calent l'hi va quedar!! Un bon 6a amb firma UIAA!!!! D'aquells que de ben segur quedaràn i s'asoliran en un futur!!
Sector molt recomenable!!

Encadenes o no ai esta la felicitat,....

Un bon finde que enceta una nova tradició, aquest cop entre cartes....

Mallorca: Frit i grau apretat

2009-02-24T23:22:00.000-08:00

6c+ de pel·lícula (Rambo) al port de Valldemossa.

Aprofitant el pont de tres dies, fem la visita anual als nostres amics mallorquins Xisco i na Maria,
que ens deparen una gran acollida i, com sempre, ens mostren el millor de sa illa. El primer dia vam anar a escalar a S'estret i a la carretera del port de Valldemossa. El primer lloc és ombrívol i bo, però era ple de gent. Escalem uns quants cinquens "mallorquins" i m'enduc un 6c+ molt xulo al segon pegue. Just a sobre de la carretera es troba aquest 6c+ de pel·lícula, un desplom brutal amb gran canto que no vaig poder resistir la temptació de provar-lo malgrat estar cansadíssim al final del dia.

Crepuscle a Valldemossa: Serra de Tramuntana i mediterrani.

El segon dia vam anar a es Puig de garrafa (Andratx). En el sector Solarium fem uns cinquens que fan por, algun ni el vaig deixar per la penya. Com diu el nom, sector ideal per l'hivern amb grans vistes sobre la costa mallorquina. Després té uns sectors al l'ombra, unes covetes per provar l'estat dels hidràulics. Em recomanen un 7a de la primera cova, m'hi poso i pillo un invertit a l'entrada, aquest se'n va a la merda i me'n vaig de cap al terra. Picada de tarro (AMB CASC) i tormell. Em refaig com puc i m'asseguro del benestar de la Moni que m'assegura. Faig la via, pràcticament de cinta en cinta, tan dura com bonica, passos de ballet, harmonia a la roca i braços a Pekín.

A la nit anem a Santa Maria, en concret al Celler de Sa Sínia a degustar els menjars i beures de Mallorca: vi Montferrutx, frit de matances, cargols, conill amb ceba i llom amb col...Brutal.

El tercer dia, ja destrossats físicament, en Xisco i jo ens dirigim a Fraguel (Bunyola). Na Maria va a currar i la Moni opta per dormir més i fer turisme per Palma. Fraguel és un lloc guapíssim amb una paret fantàstica on impera el grau i, seguint la tònica de la illa, aquest està apretat, al "loro" amb el quart per escalfar, no era cap passeig. Fem un parell de vies i cap a Marratxí a dinar. 20 minuts d'avió ens fan despertar del somni, tornem a estar al Prat.

Mallorca: a programar sin lugar a dudas.

Felicitats!!!! (naaa, 4 fotillos de resumillo...)

2009-02-02T09:09:00.000-08:00

Com el vent que se l'endugué.....enmanillat i amb antifas!!! quin dels dos és el segrestador????

Algu sap de qui es tracta??

Comitiva de fiestas..
L'Animació....

Los cantaores...... melendi i abuelo donde esta el iniston????

Tela ehhhhh....

Ara ja només salut, força el canut i la mà per poderte'la pelar.......feliços 30!!!

Nadal 08-09: apartamento en la Costa blanca.

2009-01-13T23:41:00.000-08:00

Jérica: paret i poble.

Després de complir amb la família i els seus copiosos àpats nadalencs, pillem la furgo i ens dirigim a Castelló. L'objectiu inicial era Montanejos, però ens va ploure dos dies. Com que "no hay mal que por bien no venga", a canvi descobrim Jérica. Un racó idíl·lic i tranquil, format per un petit barranc anexe al poble que alberga dues parets força diferents i un riuet amb aigües cristallines al mig. Escola petita però de molta qualitat. En el primer mur (el de la foto) trobareu vies 5 estrelles de 40 metres, pràcticament tot cinquens i sobretots sisens. Algun setè, però esporàdic. A l'altra banda del riu s'hi troba l'altre mur. És una escalada molt tècnica, no té res a veure. És molt semblant a Sella però sense estar llepat. En fi, que ens hi vam quedar tres dies escalant i xalant de valent.

El dia 1, i amb els avantbraços escalfadets, ens dirigim a Benidorm!!!!!!!!! Allà hem llogat un apartament. Objectiu: Sella i rodalies. El mateix 1 rebem la visita d'en Tambo i la Mire, que queda rellevada per la visita d'en Bernat i la Irene. Escalem un dia i mig a Sella i ens pilla mal temps. Gran diluvi a Benidorm en la passejadeta pel poble. En fi, molts sectors per descobrir per allà baix.

Borjamaris Land

2008-12-17T04:07:00.000-08:00

Gran visita familiar a "el valle de Arán" (qué bonita es España, Pepe!!!). Acollida excepcional a Can Sanabria i a casa d'en Dani i l'Eva. Buen rollito amb els sectors pirinencs varios que va acabar en eufòria generalitzada quan Cannavaro es va menjar el pal. Dissabte esquiada free a Baqueira: pinyos, lliçons free a càrrec dels mestres Dani i David, fred i riures. Arròs i migdiada de luxe gràcies a l'Eva. Firada a la botiga de sabates i sartenazo occità a Casa Luís i La tasca. Gran trobada amb en Toni, Xau i Ricard. Paquetón terrible de neu el diumenge que va impedir el "miracle escales". Vam trobar el Mercedes d'en Pepe a la cuneta. Menú de muntanya a Can Isidro: escudella i brasa. Tornada a Mataró amb cansament però gran satisfacció. La Vall d'Aran: a programar sin lugar a dudas. Evaluar paquetón.

PONT DE LA PURISIMA 2

2008-12-10T10:45:00.000-08:00

Ampliar un escrit del macareno es dificil pero avui sembla que ho podre fer.

Tot comença el divendres a la nit quan comença a arribar la gent i el primer sartenazo es posa en funcionament. Nomes donar les gracies a l'assistencia d'en Fede i en Beni del cor de la ciutat.

Dissabte al mati uns a Margalef, altres a crestes, i uns a solans.

Primer un bonic passeig fins arribar a solans

la xinita pujant a solans

Un cop alla gran sorpresa el Victor despres de molt temps de no escalar decideix començar obrint un cinqué. De mentres la Mireia i un servidor van obrint algunes vies que despres la Xinita, la filla d'en Marley i en Victor repetiran de segon. En Tambo s'encen amb un 6b i en Jover amb un 7a.

Irene en un cinque

Victor en la seva gesta

La Mireia

Un servidor

A la tarda baixem al refu a fer una gran paella amb las pinxes Xinita i Irene i els cuiners Judes Priest i Benitez.

Fotos no comentades tots sabem el final!!!!!!!

I a la nit com no, gran sartenazo general, arribada del sector Canyamars i Argentona, golejada del Barça i com no podia ser menys aparició del Bandolero.

Al mati del diumenge alguns amb més ressaca que d'altres ens dispersem a escalar: En Macareno i el seu harem a Margalef, els de les xines a Cogul, en Toti, l' Ingrid i els canaris a Siurana i la resta que no erem pocs a crestes.

La Torres a crestes

A la nit com no podia ser d'una altre manera gran cata de vins i sartenazo general. Cosa a destecar és el bateig d'en Boina Verde accidentat en maniobres jaja.

L'últim dia trista despedida dels cabacerencs i alguns cap a casa i un petit reducte a Margalef aquest cop amb la companyia d'en Marc.

En Marc en una via de xoreres a Margalef

En Jover emportantse la mateixa via que en Marc

Una abraçada a tots i fins a la pròxima.

Pont de la puríssima

2008-12-09T04:48:00.000-08:00

Gran trobada familiar a Cabacés: MCT (Mataró Climbing Team), Sector Canyamars, Sector Argentona, Sector Canari, etc. Dispersió de gent durant el dia pels diferents sectors de Margalef, Cabacés i el Cogul, i dispersió nocturna general amb els sartenazos varios. Magnífica acollida al refugi Cal Ferrer, i gran cata de vins i productes artesanals de la fira de l'oli. Va tornar "El bandolero", grans records foieros.

La Moni a dalt d'un sisè de La Braseria (Margalef).

La gent d'Els Molins (Tambo & Víctor) donant el callo a la nit.

Amb la pedrera

2008-11-16T23:54:00.001-08:00

Finde amb les noves generacions d'escaladors, bé només un, perquè els altres dos van fallar. Així va quedar en un "mano a mano" amb en Luisín. Dues nits i un dia d'escalada a Cabacés. Les dues nits van estar patrocinades per en Bob Marley i els seus col·legues, tremenda la fumata blanca. El dissabte vam escalar a Solans. En Lluís es baralla amb els cinquens de placa i jo m'emporto a vista dos 6c+ que comparteixen reunió. Hem començat un camí, no hi ha retorn.

Pel Ripollès...

2008-11-10T00:43:00.000-08:00

Com ens vam posar el dissabte a la nit!!

Finde amb els amics del cole pel Ripollès. Ens van deixar una casa de colònies en reformes, Can Portavella, a les Lloses. Tenia el suficient per un bon allotjament, una habita i una llar de foc. Dissabte vam trepar a Ogassa fins que es va fer de nit, i diumenge a Montgrony fins que en Senén es va espinyar i vam anar a l'hospital a què li cosissin la cella. Bones trepades , un encadene (6c "gorilero" a Ogassa al segon pegue) i molt bona companyia. Pròxima estació: Scala-Dei.

Cabacés no falla

2008-11-06T06:07:00.000-08:00

L'Anna i un servidor a l'entrada del refu.

Gran cap de setmana a Cabacés amb el Mataró Climbing Team pràcticament al complert (Fino i Roger no us oblidem, i encara menys tan a prop de la Foia). Un luxe poder escalar el dissabte amb la meteo que arrossegàvem els últims dies, i un privilegi la companyia. Tracte i acolliment exquisit, com sempre, de la família cabacenca. A destacar la presència heroica de la Chini, els encadenes d'en Toti i el sartenazo d'en Kueka (Melendi pels amics). Segur que em deixo coses, però la ratafia casolana va fer mal.

S'esta coent una concentració del MCT a Margalef el finde de la puríssima (6,7 i 8 de Desembre). S'accepten propostes i alternatives.

LA CASTANYADA. (a pogramar sin lugar a dudas!!)

2008-10-24T04:01:00.000-07:00

Benvolguda familia!! un any més arriba una de les cites i celebracions esperades!!
Aquest any la cita- concentració es fara a la font de la figuera (Vilanova de meià)
Porteu-hi de tot i ganes de pasar-ho bé!!

Foc de camp garantit!! per a poder torrar les castanyes, moniatos i el que convingui.
Penseu amb el mosquetell i el vi dolç, són tradicions que no es poden perdre (que diran sinó el nostres fills???
apa, salut i fins disabte nit!!

Run to the hills!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja no podia més

2008-10-13T00:09:00.000-07:00

Després de tres caps de setmana per repòs voluntari i forçat aconsegueixo tornar a escalar gràcies a la cita que organitza la Moni, i a la qual ella no assisteix, sense paraules. Enfilem a Malanyeu en Tomeu, la Mireia, en Xevi i jo. Ens trobem amb un dia espectacular (pit-llop al migdia), uns boscos preciosos i uns quants boletaires a esquivar. El dia es divideix en dues parts. La primera, torn pels quarts i cinquens de la paret del devessó, tots recomanables per la seva longitud i qualitat. Després pit-stop per menjar i iniciem la segona part. Aquesta transcorre a les Taules de la Llei, que com no podia ser d'una altra manera, dicten sentència i posen la musculatura al seu lloc. Fem un V+ tècnic i exigent, i després encadeno un 6a+ i un 6c assequible.

Molt bonic dia a la muntanya i cap a la botifarrada a Mataró. 12 d'Octubre: res a celebrar!!!!!!!

Territori Sanabria

2008-09-14T23:48:00.000-07:00

No hi ha fotos, la càmara va morir en una de les cites a Can Beni, pobreta no en tenia cap culpa. No m'importa que la benzina estigui pels núvols, pillo el cotxe en solitari i em dirigeixo cap al TERRITORI SANABRIA (Alta Ribagorça, Vall D'aran i Pallars). Arribo a Cavallers després d'un vueltón de órdago per les valls pirinenques. Dia lleig a Cavallers, plugims i baixes temperatures. La Mire intima amb els jumars i el croll, en Jover encadena com sempre. En Sanabria i jo ens acostem a Can Manolo (Pont de Suert) a fer un pop a la gallega i parlar de projectes.

El segon dia presenta la mateixa meteo, baixem cap a Escales en busca de sol i via llarga. En david s'en va a Tavascan a entregar-se en una despedida. En Tambo i la Mire fan la Coza i en Bernat i jo la Rommel. Terreny d'aventura, ensamble que te pillo abaix i plaques fines i equipades a dalt. Cresta fins al rappel i descens per tartera per acabar de complementar la via. Fem un tira-millas i rematem el dia en el popular sector El escondite. Vies molt bones i cinquens llepats, per variar. Tornem a Can Manolo amb la Foix i els vilafranquins. A la plaça estan muntant un escenari, ens comencem a encendre; ja no té fre, Orquestra Mediterrània, cerveses i cubates. Apareix en David a les tantes, més llenya al foc. Acabem ballant el Paquito amb el sector Sudaka, sense comentaris.

El tercer dia es desperta amb ressaka. Ens separem. Tambo i Mire cap a Mataró. En David cap al Pallars. En Bernat i jo, no sense dificultats, anem a un sector desconegut, Jurassic Wall. Murs impressionants i vies de pel·lícula, a programar sin lugar a dudas. En Bernat s'emporta a vista tot lo que toca: 6a+, 6c/7a, 7a+, 7b, 7a i 6c+, BRUTAL. Jo m'emporto el meu primer 7a a vista i sobretot el plaer d'escalar unes vies sobèrbies, plenes de sensacions, de magnetisme, deliri i éxtasis, que no vols que acabin mai malgrat que tens el cos al límit.

Què són 4 hores de cotxe per poder tocar el cel amb els dits? Només hi ha un camí: el rotpunkt. Només hi ha una prioritat: les persones.

No sé que era més bo, el senglar estofat o el 6c+ del Juràssic? Totes dues coses em feien plorar.

Calendari d'Activitats - Setembre 2008

2008-09-05T00:23:00.000-07:00

Dissabte 6 de Setembre: costellada a Can Benítez (contactar amb B. Jover o Tambo).
Pont de la Diada: Boí - Cavallers.
20 de Setembre: rock & roll Canyamars (tambo).
19 d'Octubre: trobada del kaos a targassone (Kueka).

Agost 2008

2008-09-04T00:50:00.000-07:00

Tornada mandrosa de les vacances, reprenem el curs i el calendari d'activitats després d'un Agost on hi ha hagut de tot: tossa i la seva fideuà, sardenya, pedraforca, montserrat i el casament a Cabacés. Anem a pams...

Finde Sadernes-Tossa

Va ser variat i complert: bons amics, roca i fideuà. Tot a l'alçada esperada.

Amb en Bernat a Montagut. La Suelen sobant a la furgo. L'elit a Sadernes.

Sardenya

Viatge amb sensacions contradictòries que va durar fins que la Moni es va esguinçar el turmell en una pista de tenis. Molt bona companyia en dues fases diferents i illa que en general ha decepcionat: molt sec i poques opcions d'activitats (caminar, turisme, etc.). Això sí, és ple de roca i, si es tria l'època adequada, es pot disfrutar molt a Cala Gonone, Jerzu o Domusnovas. La llàstima, pel meu gust, és que no hi ha gaire més.

Familia Nou Barris Sempre ens quedarà Domusnovas... Amb la Suelen, en Beni i l'Anna.

Pedraforca

Després d'un stage a Platja d'Aro amb la family, amb grans menjars i caipirinhes, m'acoplo a l'expedició alpina al Pedraforca. Tinc l'honor i el plaer de fer cordada amb l'Elit a la Cerdà-Vergés i la Cerdà-Pokorski. Li posem el rotpunkt després de passar molta por als llargs descompostos de III-IV, en Sanabria ni s'inmmuta, com si anés pel passeig marítim. A destacar un parell de llargs verticals i de bona roca. En Tambo lidera la seva cordada amb la Mireia i la Ingrid per la mateica via. Plat combinat i cap a casa, perfecte. Molt bon tracte per part del guarda del refu, que ens regala la ressenya fotocopiada.

Cara Nord del Pedraforca: bressol de l'alpinisme català.

Montserrat-Cabacés
Ufff, quantes coses!!!! Pirem en Bernat i jo cap a la Montse amb un únic objectiu: escalar. Dijous tarda escalfem amb 6c+ al Casot, però quina annada!!! una mica exigent el tema. Vinga a fotra-li pegues a vies maques però poc humanes. A la nit decidim que l'endemà farem via llarga. Jo tinc la GAM del Bisbe al cap perquè m'ho havia dit la Ingrid: "hi ha un 6c brutal a la paret!!!" Aaarg, quina por. Ens decidim a fer-la. No té cap desperdici: diedres, fisures, empotraments, xemeneia, gran mur vertical i gran bloc per superar la bola. No regalen res si es fa en lliure, ni els cinquens.... que és Montserrat!!!! Llargs preciosos, molt bon equipament i una mica AERI!!!! Grans sensacions i rotpunkt a la via. Baixem contents cap a Cabacés. Al matí següent anem a Margalef, al racó de les finestres. Sector dur amb grans vies, especialment La Magrana (6b+), cinc estrelles sense cap mena de dubte. A la tarda rematem amb vies pendents a Crestes, un dels millors sectors que conec. Tenim els dits inflats i a mi ja no em queda benzina. Decidim plegar i dedicar-nos al casament de l'Isa i en Ferran. La crònica del dissabte nit la deixo per en Kueka o en Fino. El casament va ser bonic i tranquil. La Foia és un lloc magnífic i la gent molt implicada: Farriol, Marina, Roger "Guineu lliure", Balanzó i cia. Moltes gràcies i felicitats pels que es van casar de veritat i de mentida.

El grau ha mort (Ferran)

2008-07-23T23:47:00.000-07:00

Els ecos de la festa del dissabte provocaven mandra i dolors inexplicables, però s'hi havia d'anar; la Montse s'ho val. El primer símptoma de que tot aniria ve el trobem a Valldoriolf: en Roger "el progenitor", un nou fitxatge dels dimecres. La resta flueix i ens enamora com sempre: la roca i la pau de la Montse, la motivació infinita d'en Bernat, els reports d'en Roger i les caigudes d'en Makareno. Un plaer, que no per conegut, deixa de ser-ho.

Nova encesa pel calendari d'activitats: gran jornada a la Montse el dimecres 30. Qui vulgui tot el dia, contactar amb Roger o Makareno, i qui vulgui només tarda, contactar amb en Bernat o en Benítez.

La gran festa a Can Benítez

2008-07-22T00:35:00.000-07:00

Mentre esperem un muntatge de les fotos, avanço quatre fotos per anar fent boca.

Va ser un gran incendi!!! Les imatges parlen per si soles. Gràcies a tots. Magnífic. A repetir.

Bar Rosales: evaluar caudal.

2008-07-11T01:25:00.000-07:00

Bar Rosales (Els molins).

Tatxada a la primera activitat del dens calendari. Equip: Tambo, Sanabria i Makareno.

Bar Rosales a l'alçada esperada: quinto+tapa (a velocitat de creuer), alicatat a la barra per sota de l'acer inoxidable, venda de navalles darrera la barra i fotos a la paret d'equips amaters al més pur estil "Días de fútbol". Per completar la ruta antic bar Lledó i Kiki....Evaluar caudal.

Reunió dimecres: todo bien agente. Petits canvis logístics per simplificar la feina, mateixa il·lusió.

Calendari d'activitats

2008-07-07T04:24:00.001-07:00

Això no té fre!!! Us presento el calendari d'activitats (de moment) de les pròximes semanes:

Dilluns 7 de Juliol: Bar Rosales (20.00 h).
Dimecres 9 de Juliol: reunió comité aniversaris a l'Atzu (20.00 h).
Dimecres 9 tarda: escalada a la Montse, com sempre.
Dissabte 12 de Juliol: Iron Maiden i Slayer a Saragossa (aniversari Sanabria).
Dissabte 12 de Juliol: Prospe Beach a Nou Barris.
Dissabte 19 de Juliol: festa aniversaris o festa del xai (vespre).
Divendres 25: inici Santes.
Finde 2 i 3 d'Agost: psicobloc, immersió, snorkeling, karting i fideuà a Tossa.

Esperem confirmacions i propostes.

Rodellar: a programar sin lugar a dudas (J.Tapia)

2008-07-07T03:57:00.000-07:00

Una altra gran trobada a la muntanya (després de Vilanova i Cavallers)!!!!!! Equipazo: sector Canyamars (Cris, Jaume i Morelli) i sector Mataró (Tambo, Mireia, Sanabria i Makareno).

Imatge borrosa del concert, com la nit.

Iniciem el finde al concert dels Primates al Kalandraka. Però quina encesa amb el punk i amb el grup Heavy que va tocar després. Gran entrega general!!! En Tambo i en Jaume posseïts per les versions d'Iron Maiden i cia, abraçant els amplis, cantant pel micro, llençant-se des de l'escenari...BRUTAL.

Preparatius previs al barranc.

Al dia següent ens anem a fer el Formiga. La gent xala de valent amb la jornada aquàtica, bons salts, ràpels (el remolíiiii!!!), psicobloc (el bidit!!!!) i molts riures. Tornem tocats físicament (sobretot la Cris) cap al càmping.

David Sanabria: l'elit mundial!!

A la nit, arrossada popular i a dormir. A dormir?????? Nooorrr, en Sanabria i en Makareno tornen a enfilar cap al Kalandraka tot i els dubtes. Una altra gran nit!!! Concert d'un grup de rumba de Santako-Nou barris i una penya de drum&bass que flipes. Compartim birres amb la gent del grup de rumba (que anaven emboletats) i assistim perplexos al duel de Jotas entre un xaval tajat i un avi de la zona. Guanya l'avi enmig d'ovacions de la multitud i s'endú un got de vi de premi, però quina annada!!! Tornem cap al càmping mentre en Sanabria em va explicant com s'ha codejat amb l'elit mundial: Huber, Potter, Kauk, etc. Acabo de genolls venerant-lo. Finalitzo la crònica de la 2ona nit amb dues imatges impagables!!!

Amb dos dels components del grup Heavy de la 1a nit.

Tornant al càmping... com voleu que no acabi
agenollat davant d'aquest home.

Al dia següent el sector Canyamars ens deixa per què la Cris ha d'anar d'urgències (esperem detalls de la cura!!!). Ens quedem fer unes vies d'esportiva al Camino i a Aquest any sí, quines autopistes a les porres!!! A destacar "l'home de la barca (6c)" per finalitzar el finde....UN HONOR I UN PLAER!!!

Gavarnie-Ordesa-Rodellar

2008-07-07T03:22:00.000-07:00

Circ de Gavarnie

Com cada any per aquestes dates, sortida alpinística amb en Marco. Després d'Alps i Picos de Europa, aquest any ha tocat Pirineus. La ruta ha estat Gavarnie-Ordesa-Guara. El resum és senzill: resultats alpinístics nuls, grans paisatges i immillorable companyia. A Gavarnie, la neu va impedir fer la ruta a l'Astazou petit i la pluja matinal va fer abortar la sortida cap a Serradets. Ens vam distreure fent el pateo makareno a la gran cascada del circ i fent esportiva a Argeles, a una hora de Gavarnie. Vam emprendre ruta cap a Ordesa per una mítica etapa del Tour: Tourmalet i Aspen, interessant però res a veure amb Galibier.

A Ordesa anem a visitar el Javi i la Sonia, que regenten el turisme rural Casa Marina a Buerba (molt recomenable!!!). Tot un luxe el tracte que ens dispensen; com a casa. Allí fem tota la logísitca per abordar el Pilar de la primavera (Gallinero): sobar al pàrking, madrugón i aproximació amb llarg inclòs fins a peu de paret. Un cop allí veiem que els horaris van justos i, malgrat la fustració, tirem avall. Decidim passar la tarda fent esportiva a Torla, grans vies, molt recomenable si esteu per aquelles terres. El dia següent fem el barranc de Yesa, correcte. Cotxe i cap a Rodellar.

Aguja de la virgen (barranc d'Andrebot).

A Rodellar ens decidim per fer via llarga d'una puta vegada, menys alpina però almenys llarga. Via de l'esquerra de l'agulla de la virgen: 6b, 6b+, 6b i V. Roca de qualitat discreta, molt clavada i amb alguns spits. Només calen baguetos per reforçar les reunions, per les sabines i algun friend per amanir l'últim llarg. Ho intentem a l'estil Pou brother's (jajajaja), rotpunkt a la paret, però em vaig saltar una reunió i vaig empalmar el 6b+ i el 6b: un infern de pila!!! Bona jornada en general.

Marco Ruggero al primer llarg de la via.

Al dia següent havíem de fer el Mascún però en Marco té imprevistos laborals i ha de baixar a BCN. Em quedo al càmping a esperar la penya Maresme....(veure següent crònica).

En beni fa la seva primera via llarga

2008-07-01T11:02:00.000-07:00

A les tres de la tarda quedem amb el gran mestre Jover a argentona per dirigir-nos al sector Can Jorba de Montserrat Sud. L'aproximació se'm fa curta, deuen ser els nervis i la por de no saber si m'agradarà o em cansaré massa. Arribem, ens equipem, i el mestre comença a tirar amunt. Quin embolic que em faig amb el reverso!! Després em toca a mi i per feina fins a la primera reunió i allà, classes d'anclament. Després seguim la mateixa operació fins a dalt: escalada fàcil, però com sempre, Montserrat fa fixar-t'hi bé ( això pels novatos com jo).
Finalment a dalt cigarret i apa , avall que no ha estat res. El primer rapel volat no acabo de tenir-les totes, però al final, al tercer, ja és ''coser i cantare''.
Així doncs recollim i cap a la furgo, on ens espera una birra ben fresqueta.
Per acabar la festa, un entrepà i unes birres a l'atzu.
Fantàstic ! ni por, ni esgotament, ni res: NOMÉS DISFRUTAR !!!!!

Dificultat: IV+, D
Dificultat màxima obligada: IV+
Recorregut: 130m
Oberturista i any: J.Oliva i T.Céspedes, 1992
Horari: 1,5h
Orientació: Sud
Material: Cintes exprés
Observacions: ia d'escola. Ideal per quan fa mal temps. Canviada la tercera reunió de lloc (2 metres a la dreta) el 08-08-04.
Aproximació: Des de Can Jorba seguir el camí que porta al Joc de l'Oca. El peu de via és just a l'esquerra del començament del Joc de l'Oca
Descens: 3 Ràpels per la via de la dreta, de 45m, 30m i 40m.
Data d'ascenció: 01/08/2004 Informació proporcionada per: Ressenya

MOLTES GRÀCIES MESTRE.

A VEURE QUAN M'HI TORNES A PORTAR.

Ampliació Cavallers

2008-06-25T09:34:00.000-07:00

Cap de setmana grandios: bones tatxades, bons paisatges , bones birres i sobretot una de les millors compnyies que es poden tindre. Us dedico una foto a cadescun de vosaltres.

El gran mestre del blog

Aixo es treballar amb equip

A que ho he fet bé ?

La xinita baixant de la seva primera via

Aixo és un v+ macareno

Super Suelen

El semental en un v

TODO BIEN AGENTE YA RECOGEMOS

St. Joan a Cavallers: fisures i Alta Tensión

2008-06-25T03:20:00.001-07:00

La vall de Caldes de Boí.

Jornades del Kaos a Cavallers aprofitant el pont de St. Joan. Lo millor, malgrat algunes absències destacades, la companyia: Beni ("semental") i Anna ("chinita"), Kueka ("porter de discoteca") i Berta ("José Tomás"), Tambo i Mireia, Moni i Pitus ("Makareno"). De veritat, un honor i un gran plaer. Cal destacar presències puntuals: en "Sapo", en Viuet (es deia així??) i la rossa, que no sabem el nom però que va provocar alguna targeta que altra; mereixia que fos citada.

L'Anna i en Marc a peu de via - Sector Placa tuka.

El primer dia vam anar als sectors Kanalla i Afrikan wall. En aquest últim hi ha un 6a molt bo, que reuneix gairebé tots els aspectes de l'escalada: desplom, placa tècnica i tarro, amb uns "alejes" que la vais a flipar. En el sector Kanalla hi havia unes plaques tumbades on es podia correr i tot, a l'estil Dean Potter. En fi, com a tants llocs, les vies fàcils no valien la pena i la bellesa s'incrementava a mesura que ho feia el grau. En Tambo ens dona unes lliçons de tècnica yosemítica mentre se'n du a vista uns curts però tècnics 6c i 6c+ de l'Afrikan wall. La Mireia i jo fem el que bonament podem.

Mireia, Pitus i Tambo després del 1r dia.

El segon dia cambiem de sector en búsqueda de vies fàcils més maques. Les trobem a Pared Inherte, dos bonics V+ (5c per en Tomàs) i 6a+, són tatxats per tothom, inclosos en Kueka i la Berta, que ja havien arribat. A partir d'aquí comença el deliri a la roca. En Tambo m'obliga a realitzar un 6b de fisures d'antologia, orgàsmic, manquen adjectius per definir una escalada tan preciosa. Després tatxem un 6c+ de remar al mateix sector, també molt bo. En Kueka i la Berta piren a fer bloc. Oju!! En Beni s'inicia al bloc de manera fanàtica.

La furgo d'en Beni preparada per sortir de Mataró.

El tercer dia en Tambo i la Mireia se'n van a fer Tàpia a l'agulla Jordi Pujol (esperem crònica detallada). En Kueka i la Berta a blocar. Els altres quatre, en un estat justet després de dos dies d'alta activitat diurna i nocturna, enfilem a Placa Tuka. Jo faig un 6b+ per error, volia obrir un cinquè. La Moni es posa les botes: V+, V+ i 6a. En Beni i l'Anna piren a Tàrrega, només queda una cosa: Alta Tensión.

La Terrasa on vam sopar.

Gran sopar al restaurant Llebreta de Barruera. Enfilem a Boí, on hi ha el retrobament per encarar la gran cita: Alta Tensión. El grup no defrauda: el cantant va enfarinat, les tres noies ens deleiten amb els seus balls i els seus vestuaris, els guitarristes a l'alçada. El repertori comença molt dens amb les rancheras mexicanes, però ben aviat apareixen grans hits de festa major: paquito chocolatero, Melendi, etc. En Kueka i en Tambo tallen la festa abans de què perilli el barranc del dia següent. El sector fiestero reacciona amb desqualificatius mentre cerquen la furgo, en fi, coses de l'alcohol, demanem disculpes un cop més.

M'agradaria acabar la crònica recordant els aperitius-berenars que la Mireia i en Tambo ens oferien després d'escalar: escopinyes i quintos... LA FELICITAT.

Jornada de Kaos a Vilanova de Meià

2008-06-15T23:54:00.001-07:00

Sector canyamars: Jaume, Cris i Morell (a la paret en aquell moment)

Les filles d'en Marley i en Bernat.

Bardissa amb el mòbil, per variar, i en Kueka.

Kueka & Bistec.

Gran trobada a Vilanova de Meià: Chacón i Eva, Sanabria, Tambo i Mireia, Jover Brother's, filles d'en Marley (Berta, Castro & Elena), Bardissa, Bistec, sector Canyamars i Makareno. El dissabte el sector Canyamars s'apunta una clàssica: Chubascos vascos, en Bernat i en Bardi s'apunten dues vies llargues, amb xibeca i migdiada pel mig, i en Tambo i la Mireia també tatxen a la roca dels Arcs. Dissabte nit gran incendi a la Font de la Figuera: carn a la brasa, birres & vi, i Iron Maiden!!! Recital d'en Tambo i en Chacón: "la vais a flipar!!!" En Sanabria també s'apunta a liquidar el "gigante" (Jb reserva amb cola). Diumenge, escalada popular al sector l'ECAM del contrafort, cinquens i sisens poc adients per la ressaka, de finura, què poc val el roco, eh!! Finalment, encesa en un 7b a la cova del costat: gran variants, Kueka tirant d'hombro, Bardissa encadenant i obsequiant-nos amb la versió romos (8a mínim), Bistec entregat amb el gri-gri (millor que en Bardi no el pilli...), en Bernat també li fot un pegue.... gran espectacle des de la tribuna. Us deixo amb el vuelo que va grabar en Kueka.

1a Duatló

2008-06-12T02:05:00.000-07:00

Jover i Makareno estrenen una nova secció esportiva: la duatló!!! Aquest cop hem fet btt-roco. Sortida a les 16.00 h aprox. d'Argentona i pujada infernal amb btt a Burriac (fins el monolit), fregant les alucinacions, quina desllomada per déu. Descens guapíssim per Banyadores i seguint per Cabrils, amb bots inclosos, per acabar al roco del Piri a Vilassar. Allí ens esperava el Sr. Benítez. Sessió de roco a fondo per part d'en Jover i d'en Beni, més discreta per part meva. Per acabar procés d'hidratació a casa meva...i a fer nones. Cavallers s'acosta, i Sardegna també.

''St yorenç day''

2008-06-07T12:06:00.000-07:00

Quedem al local d'en Jover tot i les males condicions de la meteo. Finalment decidim anar a Sant Llorenç a veure com va.
El dia aguanta i sembla que comenci bé. En Jover tria un 6b per escalfar, a la segona xapa ja va calent; en Bardisa directament escalfant en un 7b, però no tot és el que sembla ningu es capaç d'encadenar res.
La Mireia i un servidor intentant fer quelcom, patint però deixant-ho tot.
Finalment en Tambo disfrutant com un nen amb el primer 6b: que si fisura ,que si diedre, que si placa... total, que semblava un nen amb un xupa-xup.
Per acabar, una cerveseta a casa d'en Bardisa.

una bona vista , llastima dels borinots jaja

El nen dels blocs no sap que fer-ne de la corda

I això com ho faig?

The Top Models

2008-06-06T11:54:00.000-07:00

Breu resum altre vegada de la gran sortida de top models pel paratges litorals.
Gran dia de biciclatada on el senyor tambo en ressaca, en beni quejicas amb el genoll, en macareno que només l'hi faltava el diari i la motxilleta de llupi amb la peazo de bici que portava i un servidor mitg costipat a les últimes.
En fin..... com diuen una imatge val més que mil paraules....

Sense paraules.

Cal Victor

Després de la gran pedalada.....jajajaja, a Cal Victor i falta gent!! ja és un gran clàssic.

Teràpia a Montserrat

2008-06-05T00:07:00.000-07:00

Com és costum els dimecres, cita a les 14.30 h a Valldoriolf per enfilar cap a Montserrat, aquest cop amb la grata companyia de la Cristina, gran tatxadora i filòsofa de l'escalada. Vam tornar al sector Odio Africano (no pas Afrikan wall com havia dit en algun article anterior) de Can jorba a rustir-nos de valent. 6b per escalfar, correcte, amb un pas molt tonto a vista, 6c+ per continuar (per nosaltres 6c com a molt), 7a infernal (7a+ per mi) per morir-nos , en Bernat i la Cris li donen dos pegues i, per si no n'hi havia prou, un 6b+ per acabar, que tenia de 6b+ el que jo tinc de guapo, o sigui res. Lo millor, la teràpia de parelles!!! A fotre-li pegues al llit, jajjajaj!!!! Per acabar us deixo amb les "taules de la Cris" per què aprengueu a escalar:
1) Escalar ràpid.
2) Tenir pila (a ella li sobra)
3) Tenir coco
4) Tenir tècnica
5) No tenir contractures... està bé saber-ho, perquè sinó els quatre primers se'n van a la merda.

....ai, quanta saviesa!!! Dimecres que ve, més i millor!!!

Cap de Setmana a Mataró

2008-06-01T23:44:00.000-07:00

La meteo ens va fer ajornar projectes d'escalada (Montgrony, Sadernes, Sant Llorenç, etc.) i, entre birres i discussions a l'Atzucac, vam optar per una clàssica de la BTT al Maresme: Mataró-font del Malpàs-Creu de Rupit-Canyamars-Mataró. Bonica ruta amb gran parada a Can Víctor a dinar: faves, botifarres, vinatxo, etc. A la tarda vam fer cap a la inauguració de la botiga d'escalada Camp Base Mataró, amb en Kueka al comandament de la botiga.

Humilitat, collons!!!

2008-05-28T23:54:00.000-07:00

Com sempre, la Montse ens va deparar una bonica tarda d'escalada. Vam començar trobant-nos en Figulins al bar Anna d'en Bruc, gran sorpresa!! La Meteo ens va respectar i vam apretar de valent al sector El Castell: 6b, 6c+, dos intents a un magnífic 7a (ho tenia tot, tècnica i grans remades) i en Bernat, que mai en té prou, va acabar amb un 6b+. La roca ens va regalar una bona dosi d'humilitat, cap encadenament, excepte el 6b "per escalfar". Fins dimecres que ve!!!

Però quina encesa!!!!

2008-05-22T03:33:00.001-07:00

Ahir a la tarda (dimecres 21/05/08) vam estar al sector African wall de Can Jorba. Bonica tarda, amb bons debats per arreglar el món i grans tibades. Tatxadors: Toti, Ingrid, Noel, Bernat, Jordi i Makareno. Nou fitxatge: Noel "Ikea", té una esquena més grossa que un armari, gran xaval!!! El tatoo d'en Tambo va créixer després de les gratonades. Jover, rei, descansa una mica!! Com t'encens, ho tatxes tot!!! Ingrid, gran lluitadora; i en Toti s'haurà de buscar sectors de vuitens per no aburrir-se. Salut i bones escalades.

Ampliacio grafica cabaces

2008-05-20T12:21:00.000-07:00

El macareno en plena cata

En Jover i la seva perruca

Macareno en el seu 7a

En cume i un loco que vam trobar de cami

Les crestes i el seu gran equipador

Gran finde a Cabacés

2008-05-20T01:40:00.000-07:00

Amb l'excusa de les fotos per la futura guia del Montsant-Cabacés, vam baixar a Cabacés a veure la penya del refu (gran acollida, com sempre) i tatxar a fondo. El primer dia vam visitat el magnífic sector de Crestes, disfrutant a tope de la qualitat de les vies. Acabem de graduar uns 6c's per la guia i ens fan les fotos corresponents. Dissabte a la nit... gran cata de vins (amb explicacions incloses) a càrrec d'en Ferran i en Yuri. Diumenge al Paredón. En Beni i en Cume no paren de tatxar sisens, en Bernat s'emporta tot lo que toca (7a a vista i 7a+ al segon pegue, entre d'altres) i un servidor es dedica a volar en un espectacular 7a de la zona. Un munt de projectes pendents, i amb un somriure cap a Mataró!!!!

Beni

Cume

Bernat

Tomàs...on estàs???

2008-05-14T12:22:00.000-07:00

Declarem públicament que et trobem a faltar, i preguem per tal que sàpigues compaginar la teva altíssima activitat sexual amb estar amb els teus amics i fer una mica d'esport. On han quedat aquells comentaris sobre els cinquens? No t'agradava tan escalar? La bici deu estar rovellada, no? ET, la vida sense tu no és el mateix!!!!!

L'equip "sardenya" s'entrena a fondo

2008-05-14T12:12:00.001-07:00

Aprofitant la llargada del dia, i compaginant amb sessions de "roco", ens entrenem amb BTT per la Serralada del Corredor. En Beni presenta un equipament deficient però unes cuixes que fan por, mentre que un servidor (Pitus-Macareno) llueix una gran vestimenta (gràcies a les donacions d'en Tomàs-ET) però s'ha de conformar amb uns "palillos" per anar fent el "molinillo".

Quan el paraís està tan a prop...

2008-05-04T23:49:00.001-07:00

Pont de luxe a Mallorca, autèntic paraís natural desprestigiat per salvatges onades de turisme espanyol i alemany, però quan un té la sort de recórrer sa illa amb mallorquins (en Xisco i na Maria), descobreix aquest tresor de la naturalesa. L'equip quedava completat per en David's "Corleone", la Paloma "màster del trivial" i la Moni "la punky". Van faltarAzu i Paco, la secció de
la Plana.

Cala Deià

La casa de turisme rural que van pillar, com podeu veure, era un lujazo, amb piscina inclosa, i enclavada entre les muntanyes de sa serra de Tramuntana, a Bianaraix, molt a prop de Sòller.
Vam començar el finde menjant porcella i fotent-nos com un bacó (jo he fet + 1,2 Kg), després caminadeta de 30' des de Cala Deià fins a Llucalcari. A la nit trivial Machotà contra fèmines. Els nois vam guanyar malgrat tenir el lastre dels germans Gaià després de salvar tres matchball de les noies.

La casa... un luxe

El segon dia vam iniciar activitats diferents, en Xisco i jo vam saldar un tema pendent: escalar a Sa Gubia. El lloc és molt guapo, ple de vies esportives i alguna de varis llargs, amb diferents orientacions per escalar a qualsevol hora i estació. Vam tatxar quatre cinquens i cap a casa.... que ens esperava la paella que va fer na Maria. La resta del grup va anar a Sa Calobra i es Torrent de Pareis, van xalar com possesos. Després de la paella, unes herbes al poble i Trivial que te crié.

Makareno, Maria i Xisco

El tercer dia vam anar a Valldemossa. David's, Paloma i Moni se'n van a es caló de s'estaca, paradisíaca cala a prop de sa casa d'en Michael i la Catherine. Els altres ens quedem escalant a les parets que hi ha baixant al port de Valldemossa. Una escalada molt maca, malgrat els dubtosos croquis i les dubtoses graduacions mallorquines... impossible decotar!!!

Vam acabar el finde amb un banyito a es Port de valldemossa i el corresponent berenar al poble, farra a la nit i fin de fiesta. Bé nois, fins a la Vall i esperem impacientment la propera trobada a Mallorca, tal com diuen les noves bases.

Pont de maig d'en Beni i la Xinita

2008-05-04T12:21:00.000-07:00

Hola hijos del vicio i la roca!

Aquí estem de nou després d'un cap de setmana intens però tranquil. Aprofitant el bon temps i els dies de pont, vem decidir fer una sortideta per terres tarragonines. El dijous vem marxar de mataró rumb a Arbolí, però com que hi havia molta penya a la carretera i no voliem acabar desquisiats abans d'hora vem decidir desviar-nos a Vilafranca per anar a escalar a la Font de l'Atmelló. Allà en Beni es va posar a to després d'un més sense la seva amant, la roca, jeje.

Al vespre vem dormir a Arbolí, on a prop de l'ermita de St Pau hi havia una entrada puta mare per posar la furgo.
De bon matí, amb l'energia que caracteritza al Beni, la pedra ja ens somreia.

Va ser un dia ple de tatxades de la xinita i en beni, un bon entrenament per un dia que s'havia de cumplir.

Després de l'esforç arriba la recompensa, res millor que una birreta i un porret i cap a Tivissa, poble iber. I ara veureu per on vem passar...

L'endemà al matí, estavem ja preparats per la trobada familiar Benitez Dominguez. Apa, som-hi a fer ferrates! Els pares una ferrata, els fills dues i tornada al càmping una mica llarga per problemes en la senyalització...

Aixo es tot esperem que els vostres ponts hagin sigut iguals o millors.

Ens veiem a la roca o pels bars

Sardegna!!!!!

2008-04-23T01:54:00.000-07:00

Ja tenim els bitllets per anar a Sardegna. Una imatge val més que mil paraules. Aquesta és l'agulla de cala goloritzè (140 m, 6b+). A fondooo!!!

I a més, Cala Gonone, Domusnovas, Isili, etc. Peus de gat i snorkeling!!!

Com diuen els italians...non vedo l'hora di arribare !!!!

A Mont-ral si ens deixa la meteo

2008-04-15T23:32:00.001-07:00

Bon dia fanàtics!!! Aquest finde, amb el permís de la meteo, els hijos de la roca anirem a tatxar a Mont-ral, un clàssic de les escalades de les muntanyes de Prades. Així que ja ho sabeu, qui es vulgui apuntar, allà estarem. Si falla la meteo, hi haurà re-programació...seguirem informant.

MARGALEF, 28, 29 i 30 de Març de 2008

2008-04-02T01:48:00.000-07:00

Finde espectacular a Margalef. Equip de tatxadors: Marc, Anna, Tomàs, Moni i Pitus. Molts temes a destacar: el ritme birrero que va imposar en Benítez i que en Tomàs i jo vam seguir religiosament. Les conseqüències es poden quantificar: 20 mitjanes al bar i unes encallades monumentals en discusions estèrils sobre medi ambient (pèsols, cartró reciclat, tala pins, etc.). En Benítez obrint vies a fondo fins que va patir una caiguda important, resentint-se física i mentalment. Les girls liquidant tot lo que els hi deixavem preparat, motivadíssimes. El biker de mataró (també conegut com ET)

encenent-se a la par. Resultat: tots els cinquens del sector "cingle del molí" liquidats. Un servidor (Macareno) va tatxar el 6a+ del mateix sector i va intentar el 7a i el 6c+ de Can torxa, tots dos molt bons. El diumenge es va fer un 4t i dos cinquens de Can Llepafils, acabant en Marc amb un cinquè de Can torxa. Aquí va començar l'encigalada monumental de la tornada, induïda per una explicació nefasta del guarda del refu i per un estat molt precari dels components del segon cotxe. Quatre hores de rustida per arribar a Mataró, que només van quedar compensades pel Pi monumental de la Palma d'Ebre i per la satisfacció d'haver passat un gran finde de riures i tatxades.