diumenge, 14 de setembre de 2008

Territori Sanabria

No hi ha fotos, la càmara va morir en una de les cites a Can Beni, pobreta no en tenia cap culpa. No m'importa que la benzina estigui pels núvols, pillo el cotxe en solitari i em dirigeixo cap al TERRITORI SANABRIA (Alta Ribagorça, Vall D'aran i Pallars). Arribo a Cavallers després d'un vueltón de órdago per les valls pirinenques. Dia lleig a Cavallers, plugims i baixes temperatures. La Mire intima amb els jumars i el croll, en Jover encadena com sempre. En Sanabria i jo ens acostem a Can Manolo (Pont de Suert) a fer un pop a la gallega i parlar de projectes.

El segon dia presenta la mateixa meteo, baixem cap a Escales en busca de sol i via llarga. En david s'en va a Tavascan a entregar-se en una despedida. En Tambo i la Mire fan la Coza i en Bernat i jo la Rommel. Terreny d'aventura, ensamble que te pillo abaix i plaques fines i equipades a dalt. Cresta fins al rappel i descens per tartera per acabar de complementar la via. Fem un tira-millas i rematem el dia en el popular sector El escondite. Vies molt bones i cinquens llepats, per variar. Tornem a Can Manolo amb la Foix i els vilafranquins. A la plaça estan muntant un escenari, ens comencem a encendre; ja no té fre, Orquestra Mediterrània, cerveses i cubates. Apareix en David a les tantes, més llenya al foc. Acabem ballant el Paquito amb el sector Sudaka, sense comentaris.

El tercer dia es desperta amb ressaka. Ens separem. Tambo i Mire cap a Mataró. En David cap al Pallars. En Bernat i jo, no sense dificultats, anem a un sector desconegut, Jurassic Wall. Murs impressionants i vies de pel·lícula, a programar sin lugar a dudas. En Bernat s'emporta a vista tot lo que toca: 6a+, 6c/7a, 7a+, 7b, 7a i 6c+, BRUTAL. Jo m'emporto el meu primer 7a a vista i sobretot el plaer d'escalar unes vies sobèrbies, plenes de sensacions, de magnetisme, deliri i éxtasis, que no vols que acabin mai malgrat que tens el cos al límit.

Què són 4 hores de cotxe per poder tocar el cel amb els dits? Només hi ha un camí: el rotpunkt. Només hi ha una prioritat: les persones.

No sé que era més bo, el senglar estofat o el 6c+ del Juràssic? Totes dues coses em feien plorar.

5 comentaris:

RUMBA TEAM ha dit...

Una tarda impresionant. Gracies!
Realment l'únic que volien les nostres ments, era deixar-se emportar per la emborretxada de metres de roca i gaudir d'una manera enbogida via rera via.

va ser com una droga, cada cop, tant el cos com la ment; semblava que en volia més, més i més!!

Al despertar, només va ser una mitgdiada de tres o quatre horetes d'aquelles que senten com mai.
A repetir, i un altre cop gràcies.

marc ha dit...

Quina enveja nois, vosaltres xalant i uns altres a mataro fent feina.
Tot i aixi enorabona pels encadenes i haveure si a la proxika us puc acompanyar i xalar tots junts.
salut

Roger T. ha dit...

Aupa clímbics!!!!!!!!!!!!
Us veig amb una motivació d'espantu!
El report la veritat que fa venir ganes d'enfilar-se... Molt bé nanos, fent feina. Espero poder acompanyar-vos aviat!
Salut amics!!

Anna ha dit...

Felicitats ídol!!!per fi el ben merescut 7a, ets el puto amo. Juver, estàs fet un torete!!!

M'alegro que almenys algú s'hagi divertit l´únic pont del puto trimestre. nosaltres res de bo, guix fins a les orelles i omplir forats de parets que no s'escalen...tot sigui per avançar l'estat de les obres, que semblen les de la sagrada familia...

A veure si ens veiem que en tenim moltes ganes!

un petó per tots els bloggaires!

Xinita

p.s: Kuenka i Berta, què tal la peli del Che? l'hem d'anar a veure?

david ha dit...

quina puta ennada de sortida , els meus grans compadres per terres pirinaicas .
El nivell va ser digne de territori champions.
Casa meva es casa vostra ,