diumenge, 5 de juliol de 2009

Transpirinaica 2: la família (planoles-pont de suert)


El millor: la família transpi: Vicent, Toni, Paloma i Jesús.

Han passat forces dies. El més destacat és la brutalitat dels esforços i dels paisatges, juntament amb una magnífica companyia: la família transpi. La formen en Toni "güevos" (alcoholista) i Vicent "marquès d'Anteia" (fumeta) de València, i Jesús i Paloma de Madrid. Companyia gratuita i espontània que ha convertit aquesta primaera meitat de la transpirinaica en una experiència meravellosa. Ahir a Pont vam haver de fer esforços per no deixar caure cap llàgrima. Com dirien Els Manolos: amics per sempre.

Una altra tema espectacular ha estat el recolzament de pràcticament tothom que ens hem trobat pel camí. La gent es para a xerrar amb tú, et dona ànims constantment o inclús et convida a esmorzar per la patilla. La penya dels albergs, càmpings i hotels també s'ha enrotllat molt i forma part també d'aquesta super-ruta.

Fins a Pont hem fet uns 450 Km sense contar els que fas gratis quan et perds. És pràcticament la meitat del recorregut, ara queden 490 Km, però en el mateix nombre d'etapes: 8.

M'havia quedat a Planoles, on coneixem a Emilio "colmillo blanco" del bar la Cantina de l'estació. Un autèntic supervivent de la vida que ha donat més voltes que una baldufa. el tercer cop que ens veu, pel matí, ens ensenya els seus àlbums de fotos de cultiu de maria i ens en regala una mica...sense comentaris. En Toti i en Kueka tenen raó, les drogues m'estan afectant. Cada tarda sessió de fumeteo i birres mentre comentem la jugada en família.

ETAPA 4: Planoles - Bagà (55 Km, 1700 m de desnivell positiu acumulat).

Costa Rasa, La Molina (2.060 m).

Sembla que hagi passat la nit amb en Boris Izaguirre i en Jesús Vázquez. Com cada dia, et lleves adormit i muscularment tocat, sempre fa mandra pel matí. Poc a poc vas interioritzant la ruta i a nivell mental ja no espanten els kilometratges i els desnivells; hi ha tot el dia, poc a poc i bona lletra. És la primera etapa on assolim els 2.000 m a Costa Rasa (la Molina). La pujada des de la Masella és senzillament infernal i fa que t'enrecordis de Jordi Laparra i la seva família. Pillem catxo i pugem amb la bici a la mà. La baixada des de Coll de pal regala unes vistes brutals del Moixeró. Llàstima que baixo sense fre davanter i no em puc flipar.

ETAPA 5: Bagà - Noves de Segre (68 Km, 1.650 m de desnivell)

Espectacle pels sentits: la Nord del Pedra a tocar.

20 km de pujada fins al coll de torn sense rampes dures i amb unes vistes espectaculars sobre la nord del pedraforca. Baixada cap a Tuixent i fem tota la Vall de la vansa, preciosa i inhòspita, per arribar a Noves de Segre, enganxat a la C-14 que porta a laSeu d'Urgell. A Noves ens tracten com a reis al bar del poble, molt recomanable. Sopar de luxe i a dormir. La mestressa tocava la farina que feia por!!!

A Noves dormim en uns apartaments que ens recomana la farinel·li del bar, molt bé de preu!!

ETAPA 6: Noves de Segre - Llavorsí (55 Km, 1.290 de desnivell)

Fauna autòctona en el descens a Llavorsí.
No tenim bar per esmorzar. Després d'una puja asfaltada però dura fins a Argestués, aconseguim que el senyor de la casa rural ens prepari esmorzar. Prosseguim fins a la carretera del port del cantó, atravessem una roureda de luxe. A partir de Canturri, pujada sostenida per boscos d'alta muntanya fins arribar a Sant Joan de l'Erm. La baixada és pedragosa i feixuga des de Montenartró fins la carretera de Llavorsí.

ETAPA 7: Llavorsí - Torre de Cabdella (62 Km, 1.500 de desnivell)

Boira i pluja en l'ascensió èpica al coll de la Portella.

30 Km de pujada i 6 hores de bici ens porten fins als 2.250 m del port de la Portella. Primer passem per dos poblets típics del pallars: arestui i baiasca. Pugem per boscos frondosos de pi negre fins al refugi de rasos. Seguim amunt assolint els prats alpins del coll de rat. Vistes espectacular quan amaina la boira del Montsent del Pallars. Ambient alpí, cansament i excitació. No para de ploure, l'etapa comença a ser èpica. Planegem fins al coll de triador. 15 Km de descens mullats i glaçats fins a l'alberg de Torre de Cabdella,. Arribem destrosasts i tremolant de fred.

ETAPA 8: Torre de Cabdella - Pont de suert (48 Km, port de Perves i Viu)
No ha parat de ploure en tota la nit. Tot i això, quan ens llevem no plou. No sabem què fer. El risc de pluja és molt alt, la roba està mullada i les cames entumides. Decidim fer l'etapa igualment però per carretera. "Només" haurem de superar el coll de perves i el de viu, serà més ràpid. Així succeeix, a més ens respecta la meteo i no plou. A les dues del migdia estem a Can Manolo dinant. Comiat emotiu i cap a l'autocar de tornada a casa.

Continuarà...

1 comentari:

Anònim ha dit...

felicitats crac!!

estas fent una bona taxada...de tot tipus pel que veig!! una abraçada...

Bernat