dimarts, 3 de juliol del 2012

Pata negra

Només la perícia d'en Toti i la motivació dels dos explica aquest reguitzell de grans vies que ens enduem en un stage pata negra a Cavallers (Alta ribagorça o Aragonès llunyà):
- Dimarts 26: Laura 6c (6a obl.) 240 m Sector Durruti. Tast fort de la zona, amb un OW complicat i una sortida forta i fisurada de 6c en el tercer llarg. La resta, un anar tastant el granet fisurat o amb placa adherent típic de la zona.
- Dimecres 27: John Lee Hooker 235 m 7a (6a obl.) i Blues 235 m 6b (6a obl.) a la 4a agulla de Comelestorres. Ens llevem a les sis amb la intenció de fer dos viotes. Ho assolim després de 14 hores d'activitat. Els llargs de grau són plaques molt tècniques amb adherència o passos de bloc. Els sisens i cinquens, en canvi, regalen llargs antològics de fisures i catxarros. Compte amb el primer llarg de cinquè de la Blues.
-Dijous 28: la ruta sin fin es queda sense bateria. Passem el matí resolent el tema i sortim a les dues del pàrking, de nou cap a la quarta agulla de comelestorres. La incertesa que se'ns faci de nit és present però a un quart de set assolim la erra cimera de Dentrometidos 235 m. 6c (6a obl.). Per mi la millor de les quatre. Mateixa tendència que les altres, 6c de bloc i llargs brutals més amunt. A la nit una mica de germanor amb en Jose (guarda nocturn de les obres de la presa), en Pedro i en Viu, dos amigotes del sud amb qui fem unes rises.
- Divendres 29: en Toti no en té prou ("ja descansaré quan em mori...") i ens anem a la placa Xalmet a fer esportiva. El nano se'ndú un 7b de postres, brutal.

Pata negra...

dimarts, 21 de febrer del 2012

Rampas sevillanas

Us escric el primer post aliè a la meva persona perquè s'ho mereixen. Carlos Tomàs i cia escalen rampas invertidas a Vilanova, via exigent i atlètica, vestits de sevillanes. El carnestoltes i el seu atreviment ha donat aquestes imatges úniques. Joventut, empenta i alegria assegurada per les noves generacions. Chapeau!!






divendres, 27 de gener del 2012

Tierra de nadie

Tornada a la paret, tornada a les sensacions que t'enganxen a l'escalada. Jornada magnífica, sol i gran ambient a la paret. Via exigent en tots els seus llargs. Via típica de Vilanova, escalada estètica sobre bon canto, cinquens d'una altra època i assegurances més que correctes. Ruta sin fin dominant la vall i oferint una vetllada preciosa.


Les noves generacions: "José" Tomàs.


Toti resolent el tram més exigent.


Xalant a la paret.


Foto cimera: Carlos, Maka i Toti.