NEVADOS DE SOLLUPULLI (2282 m.) – RN VILLARRICA

Els nevados son un volcá que es troben a la regio de l’Araucania andina. S’hi accedeix des de Melipeuco pero no te acces amb transport public, o pagues un pack turistic o et busques la vida. Jo vaig optar pel segon cas i em va suposar un barreja de caminar (2-3 h) i d’autostop fins a l’oficina de CONAF, on et registren. Des d’allí queda l’ascensio própiament dita, en unes 3-4 h, per paisatges definitivament meravellosos. Primer es transita per un bosc frondós i tupit de grans arbres i d’araucaries. Del bosc se surt al riu de lava, pel qual pujarem en línea recta fins assolir el cráter. El premi es sublim, un cráter de 4 x 6 km totalment recobert per una glacera. En un dels extrems s’hi troba una petita llacuna que deixa veure el gruix del gel. Costa descriure o expresar tanta bellesa, es un lloc unic.

Foto cimera: crater amb glacera

ASCENSIO AL VOLCA LANÍN (3770 m.) – PN LANÍN

El volcá lanin fa frontera entre Xile i Argentina. Amb es seus 3770 m. {es el sostre del Neuquén. Practicament tothom el puja per la seva cara nord, des d’argentina. L’acces es realitza des de San Martin de los Andes o des de Jun{in de los Andes. Hi ha un munt d’empreses que ofereixen packs turistics pero jo el vaig fer en compañía d’en Ferran, un nano de Torello que vam coneixer a Bariloche. Ens vam ajuntar a junin per a realizar els preparatius: lloguer de material, menjar i bus. Els busos que van fins alla son limitats pero pagant d’estrangis et deixen anar-hi amb el que creua a Xile diáriament, o si mes no a nosaltres en va funcionar.

Un cop et deixen a l’oficina del Parc, alla et registres i et registren el material. Amb el vist-i-plau comencem l’ascensio fins al refugio caja, que es troba a la meita de l’ascensio. Pugem a bon ritme i l’assolim en 4 h, havent parat i tot al refugi d’abaix a fer un mos. Sota el refugi caja hi ha un altre refu i els domos de les empreses. Passem la tarda sols, el lloc es un espectacle, la calma tamb{e.

Ens llevem a quarts de 6 i a les 6 ja som a les pales de neu engramponats cap amunt. A les 9 fem cim i davallem d’una tirada per tornar a la una a l’oficina del Parc. No te cap dificultat técnica, nomes t’exigeixen un equip determinat i fotra-li cames. Les vistes des del cim son increíbles: Tronador, Osorno, Villarrica, Llaima, etc. Es una activitat molt recomenable.

Inici de l'ascensio

 Refugi lliure Caja

Foto cimera

TREKKING CERRO CATEDRAL – PN NAHUEL HUAPI (BARILOCHE)

Bariloche es una ciutat turística en ple andes argentins. Les possibilitat no poden ser mes variades, des d’agafar un telecadira o un vaixell  per navegar fins a fer trekkings o ascensions alpines. Nosaltres vam triar un trekking que fa la volta al cerro catedral pernoctant als refugis de Grey i de Jacob. Vam destinar-hi 3 dies, fent-ho de manera relaxada amb marxes de 4-6 hores. El paisatge es ben bonic i recorda molt al Pirineu. No te l’espectacularita del Paine o del Chalten pero s’hi pot trovar una tranquilitat i soledat que enyoravem. Per accedir-hi nomes cal agafar un autobús des del centre de la vila fins a l’estacio d’esqui Villa catedral. A prop dels busos hi ha el centre alpi de Bariloche, on registrar-re i proveir-se de mapes i resta d’info.

La Moni davallant cal al refugi Jakob

Ambient pirinenc al refugi Grey

PN. TORRES DEL PAINE – CIRCUIT W

Les mítiques torres del paine es troben a la patagónia xilena, ben al sud, a prop de Puerto natales. Es un del llocs de trekking mes famosos del mon i les seves agulles nomes son aptes per als millors escaladors del planeta. Un fet que sobta es que els turistes venen aquí a fer trekking i, per tant, s’acumula un bon nombre de gent. Bo i així, es un lloc indispensable per als amants de la muntanya. El massis i les seves agulles son impressionants, en bellesa i en dimensio,  i les seves panoramiques van acompanyades de l’estepa patagónica, rius i glaceres.

Hi ha dos circuits classics de trekking: W i O. El primer es el que fa la majoria de gent, doncs en pocs dies veus el “mes interessant”. Mentre que el segon es molt mes exigent en diez i en autonomía de ruta. Per fer la W nomes calen 3 o 4 dies i triar l’opcio desitjada, des del “mendigo” fins al “full-equiped”, o be una intermitja com varen fer nosaltres. El que marca com a refus son autentics hotels de muntanya, per instal.lacions i per preu.

CERRO GUANACO (967 m.) – PN Tierra del fuego

Al cerro guanaco s’hi accedeix des d’Ushuaia (Argentina). Un autobús a preu de guiri et porta des del centre fins a la zona d’acampada del Parc Nacional Tierra del fuego. No s’ha de desmeréixer ni menysprear el cim per la seva al}ada, doncs s’ha de tenir present que s’inicia a nivel del mar i, per tant, cal pujar tot el desnivell i les condicions a dalt s{on d’alta muntanya: fred, neu, vent, etc.

La ruta comen}a al refu del parc, té 8 km i es triga unes 7-8 hores. La primera part es voreja el llaci de seguida es trenca a la dreta per iniciar l’ascensio a través d’un espectacular i silvestre bosc de lengas. Quan praticament se surt del bosc comen}a una torbera on nomes una gran pericia t’estalvia d’enfangar-te fins a mitja tibia. Despres, amb el cim a vista, queda el tros de pedra amb clapes de neu, la vista sobre la badia es espectacular.