Els ecos de la festa del dissabte provocaven mandra i dolors inexplicables, però s'hi havia d'anar; la Montse s'ho val. El primer símptoma de que tot aniria ve el trobem a Valldoriolf: en Roger "el progenitor", un nou fitxatge dels dimecres. La resta flueix i ens enamora com sempre: la roca i la pau de la Montse, la motivació infinita d'en Bernat, els reports d'en Roger i les caigudes d'en Makareno. Un plaer, que no per conegut, deixa de ser-ho.
Nova encesa pel calendari d'activitats: gran jornada a la Montse el dimecres 30. Qui vulgui tot el dia, contactar amb Roger o Makareno, i qui vulgui només tarda, contactar amb en Bernat o en Benítez.
4 comentaris:
salut
Oh monsieur Pitus, mestre Bernat,
salutacions als dos!
Quina lliçó de motivació, moviment i entrega a la sempre màgica MONTSERRAT.
Escalar amb vosaltres ha evidenciat la meva precària forma... cosa que no fa més que omplir-me de ganes!! La paret sempre te una segona oportunitat pels descarriats com jo.
Gran jornada! i un apunt, les resenyes a la bossa;
la diversió no es gradua!
Gràcies amics!!
Salut!
Ei bon dia nois! Ara va a parlar la reina... je,je!!
I que us pensaveu! després d'una festa així, ho heu de notar (vosaltres eh! que jo encar soc jove, je,je!)
Amb en toti ens apuntem a la trepada de dimecres, amb el grup tarda.
Ja en parlem i ens veiem aquesta nit, però avui hem comportaré, ja aviso.
Vinga salut per tothom!
Ptnets
De cop, el mestre Pitus
va aixecar el cap
i en veu serena va dir...
"lo important son les persones"
I les seves paraules van sonar com les del mesies, deixant muts als seus deixebles.
Dimecres el mar s'obrirà davant nostre! A fondu!
Publica un comentari a l'entrada