Transpirinaica 4: Aragó tatxat

Estic a Izaba (Navarra), després de que hagin passat moltes coses per Aragó. Per fer-ho ordenat o explicaré per etapes, tot i que les sensacions vénen barrejades al cap.

Etapa 10: Castejón - Buerba (60 km, 1.350 m de desnivell)
El tros entre el coll de culivert i la collada és espectacular. Passes per un bosc de faig i avet de somni i les vistes sobre la Peña Solano són guapíssimes. Un cop es comença a pujar a Buerba, les vistes de Laspuña amb Peña Montañesa i Peña Solano també són magnífiques. Pujant a Buerba torno a punxar, porto 4 càmares i una coberta en 2 dies, a aquest pas no arribo al final!! Amb tot el torro i la roda punxada, em pilla una furgo i em porta a Buerba, on em trobo amb els amics Sònia, Javi i Amparo. Vetllada magnífica, com sempre a Casa Marina.

Etapa 11: Buerba - Senegüé (112 km, més de 2.000 m de desnivell)
He escurçat les dues primeres etapes, així que em disposo a recuperar el temps perdut. Em surten 82 km però el Javi em recomana anar per la pista que passa per Nerín i Ordesa. El premi és brutal, vistes d'Ordesa des d'amunt. Quan arribo a Fiscal són les cinc de la tarda, calculo que arribaré a Senegüé cap a les deu de la nit. Error!! A les 21.30 h corono el coll de l'Otieva i arribo a les dotze de la nit al final de l'etapa. Dues hores i mitja baixant de nit per una pista horrorosa. A l'Aragó les pistes són molt dolentes, amb molta pedra, i això fa que tant les pujades com les baixades siguin més dures i més llargues. Arribo aSenegüé: 112 km i 15 hores d'activitat!!! Em trobo tot xapat per dormir i per menjar. Vivac a pèl a la porta de l'Esglèsia i sense jalar.

Etapa 12: Senegüé - Aragüés del Puerto (74 km i 1.440 de desnivell)
He passat una nit de perros. Baixo a Sabiñánigo a esmorzar i fer compres. Netejo la bici i surto. Estic baldat, no em respón res, ni el cos ni el cap. Em moro de son, les cames dolorides, el cul com un mandril i l'esquena carregada. Porto 12 km llastimosos i em tiro a un cantó de la pista a dormir. Al cap d'una hora reprenc la marxa. Pujo com puc a Pueyes i baixo per Garcipollera fins a Castiello de Jaca. Em queden tres colls curts. Els supero i arribo a Aragüés. Arribada triunfal a l'estil Indurain, em rodegen un grup de nens que no paren de fer preguntes i que m'acompanyen fins l'hostal.

Etapa 13: Aragüés-Izaba (54,6 km i 1.350 m)
Estic molt millor. Faig tota l'etapa per carretera, m'ho recomanen els locals. Esmorzo a Hecho i enfilo cap a Ansó i el collado de los Navarros. Pujada molt sostenida i llarga amb arribada brutal a Zuriza. Boniques fagedes, rius i parets conformen la Vall de Ansó. Tot baixada i arribo a Izaba. Em queden tres etapes per Hondarribia. Demà m'esperen els famosos boscos d' Irati.