Els bojos són feliços

Feia temps que volia ressenyar una de les múltiples sortides en btt que han farcit l'hivern i la primavera: les sortides dels dimecres, les nocturnes, la tordera-mataró, la setmana santa, etc. Per un motiu o altre no ho havia fet, però ara em disposo a fer-ho amb un "etapón" per la seva bellesa i la seva duresa que transorre per la prepirinenca Serra cavallera. De fet, es podria considerar una circular al Taga.

El recorregut és el següent: Ribes de freser, Ripoll, coll de jou, Sant martí d'ogassa, la gran jaça (refugi montserrat), coll del pal, Pardines, Ribes de freser. La pujada des de Ripoll al coll de jou travessa magnífics boscos per una còmoda però llarga pista (més de deu km). Un cop assolit el coll de jou, bé, una mica més avall, la ruta enllaça masies, prats i esglèsies romàniques fins al desviament al refugi de montserrat. Aquí comença un infern de tres quilòmetres fins al refugi, autèntic repte esportiu. Just abans d'assolir el coll del pal, saludem una parella de marmotes. Un cop en el coll, respirem l'ambient alpí i davallem entre prats plens de vaques fins a Pardines. De Pardines a Ribes baixada frenètica per la carretera.

Pd: el títol es deu a un excursionista que ens regalà aquesta frase quan ens veié amb bici a prop del coll del pal.


Amb el gran Tomasín.


Alè patriòtic enmig de l'infern.


Ambient alpí al coll del pal.