Ruta Cerdanya - Andorra

Ruta de dos dies amb el mochilón per la Cerdanya i Andorra. Inici i final al refu de Cap de rec (Lles). El primer dia vam fer cap de rec - estanys de la pera - coll de sant vicenç - refu de perafita (andorra) - colla de maiana (andorra) - refu d'Orris (andorra). Ens van sortir 9 hores, tot i que es pot fer en 7-8 h. El segon dia vam fer estany de l'illa (andorra) - vallcivera - cabana dels esparvers - vall de la llosa - viliella -coll del salami - cap del rec. Ens van sortir 7,30 - 8 h. Aquesta també es pot rebaixar però menys. Bona ruta, d'envergadura, paisatges magnífics a la vall de madriu i a vallcivera. Vam veure força fauna: isards, perdius, marmotes, etc. L'equip heavy va ser reduït però magnífic. Trinxada física general.

Equip heavy: J. A. Palomares i Víctor Carrillo.

Estanys de la Pera.


Estany de l'illa.

Plans de Vallcivera.

L'equip al coll de Sant Vicenç.

El video de la pedals

Tomàs "spielberg" villaverde ens obsequia amb aquesta grabació amater en l'etapa reina de la pedals de foc, poc abans de coronar el coll de la portella (2.200 m.)

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3D8EiPx6hIMuM&h=6ede1c2fd85cc55c362aefb7ec7af232

Pedals de foc: Tomás cada dia te quiero más.

Tomàs i els cavalls al coll de la portella.


L'infern de pujada al coll del triador: 12 Km des d'Espui.



Pluja i pedragada a la segona etapa per fer-ho més èpic.

Son: punt d'inici i final.

210 Km i 6.000 m de desnivell al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes en tres dies. Companyia de luxe amb el Sr. Tomàs i amb els amics que vam fer durant el finde. Etapons i patiment durant el dia. Birres, mais i riures inacabables per la nit. El Piri al nivell de sempre: paisatges preciosos, valls inhòspites, raconets bucòlics, muntanyots, animalons, etc...PEDALS DE FOC!!!

Epicondilitis

M'han diagnosticat epicondilitis, és a dir, inflamació del tendó. Suposo que els tres dies de desbrossadora a l'infern de Sta. Perpètua sobre un braç sobrecarregat m'han provocat aquesta lesió. Descans obligat de roca, com a mínim fins el primer finde d'Octubre. L'alternativa es diu BTT, i ofereix una programació espectacular:
- Finde diada: pedals de foc.
- divendres 18: nocturna al corredor.
- i altres enceses per confirmar (paraules majors!!!).

Salut i roca pels que la podeu disfrutar.

Agost 09: Chamonix - Suïssa

Sector de Reutigen: grans vies i millors vistes
sobre Interlaken i el gran trio (Eigger, monch i jungfrau)



Glaciar d'Aletsch



La Moni i el pont penjant



La nord de l'Eigger.


La Moni a la vall de Lauterbrunen.


Arribant a Grindewald.


Fisures i escalada molt tècniques a Dorenaz.

Massís del Montblanc.

Transpirinaica 7: les fotos de la segona part

Laspuña i peña montañesa.

La bici.

Selva d'Irati

La vall d'Ansó

Ordesa

Canó d'Añisclo



Rampes dures a Bagordi

Transpirinaica 6: Hondarribiaaaaaaaaaa!!!!!!

M'acabo de fotre un kilo de chuletón, o sigui que em costarà escriure. He acabat la transpi. Estic a Hondarribia. Uff!! Quantes coses, sensacions, de tot vaja. Ni l'última etapa ha perdonat!! Qui vulgui regals que vagi a la botiga de souvenirs. Anem a pams.

Etapa 15: Orreaga - Etxalar (70m i escaich - 1400 aprox).
Surto d'Orreaga a pèl, sense esmorzar. Rampes curtes i dures en el primer coll. Descens llarg fina a Banca. Banca? Tot i parar a fer un cafè, em passo el poble, no veig cap cartell ni cap estrucura de poble. Kilometrejo de baixada i arribo a Baigorri (més o menys), merda, miro un mapa de com tornar a Nafarroa. Em surt el coll d'Aizpegui, 8 Km al 6-7 %. Corono el port i paro a Izurzun a dinar. En el meu afany de provar la gastronomia local, demano un entrepà de xistorra sense calcular les conseqüències. L'entrepà boníssim, però enfilo les rampes inhumanes de Bagordi a les dues del migdia i la xistorra no pare de centrifugar dins l'estòmac. Un infern. Assoleixo els caserios de Bagordi com puc, 5 Km de rampes inhumanes amb tot el torro i la xistorra dansant. Gasto els dos bidons, bé directament m'he dutxat amb ells per baixar la temperatura corporal, estava bullint. Per sort trobo una font i em recupero mínimament, vénen una successió de colls amb paratges idíl·lics amb cavalls, faigs i pastures. Baixada freeride pel GR i arribo a Etxalar. Res per dormir. Baixo 4 Km fins a la nacional on hi ha un hotel. Com un marquès...

Etapa 16: Etxalar - Hondarribia (50 Km - 1.000 m de desnivell).
Ahir vaig veure el Cantàbric, mai m'havia fet tanta il·lusió veure el mar. Surto de l'hotel ben d'hora. Un altre cop rampes inhumanes al sortir d'Etxalar, "molinillo" i de peu en rampa formigonada!!! Circulo entre prats, pastures i restes de boscs (fagedes en la seva majoria). Enllaço colls i baixades. Torno a veure el mar. Començo a assaborir el triomf. Merda!! Rebento coberta un altre cop, i Hondarribia que no arriba. Pujades i baixades, em perdo, torno, pillo el GR i a muerte, m'ha de portar per collons. Irún, a tocar de la glòria, sensacions extranyes, hi ha cotxes i soroll, s'ha acabat el Pirineu, però un somriure m'indica que Hondarribia és a tocar. Desviament cap a l'Aereoport i el cartell esperat. Esclat de joia i emoció, això és per mi. Arribo el port, veig el Cantàbric i busco el restaurant per fer el chuletón. Ja el tinc, més cervesa, vi, xupitos, etc. Santes prepareu-vos!!!

Gràcies a la Moni, en Tomàs, en Pol i la Marta, en Robert Llivina, en David Baños, els pares, en Toni "güevos" i en Vicent de València, en Jesús López i Paloma de Madrid, els mallorquins d'Oxanea, al meu genoll esquerra per aguantar i a tota la gent anònima que s'ha portat de puta mare durant el viatge. Si m'he deixat algú, ho sento.

Transpirinaica, 1.000 Km i 21.000 m de desnivell, activitat de muntanya, natura, viatge, cicloturisme, tot... Per tú, Marc Farré Garre.