Transpirinaica 5: patxaran & orujo

Ahir vaig entrar a Navarra per Zuriza, i de sobte, tot va canviar, el paisatge, l'idioma, la gastronomia, l'accent, l'arquitectura, l'estat de les pistes, etc. M'havien explicat que el nord de Navarra era pro abertzale, però no m'imaginava tant!! Canvia tot de cop en només fer un coll. Als bars només hi ha el Gara o el Berria, i tothom parla euskera. Ah!! El paisatge!!! Exhuberància vegetal i col·lecció d'arbres i ponts romànics sobre petits rius caracteritzen el Valle del Roncal. A Izaba m'allotjo a l'alberg Oxanea, on conec uns mallorquins de Son Cervera (Xiscoooooo!!!) de puta mare i acabem la vetllada degustant patxarans i orujos entre bailoteos.

Etapa 14: Izaba - Orreaga (76,80 Km i 1.400 m de desnivell).
Surto tard i amb la calma d'Izaba després de fer tots els preparatius. La jornada comença amb el port de Laza. El genoll esquerra m'avisa, paro i esmorzo. La carretera passa enmig d'un bosc espectacular, riuet inclòs. Reprenc i corono, descens vertiginós i un altre port, el d'Olokia, que em deixa a la frontera amb França. Paro a xutar-me cafeïna mentre prenc un insuls entrepà de tonyina. Allà comença el deliri. Agafo una pista que em farà atravessar durant 30 Km la selva d'Irati, bosc extens i dens de faig i avet principalment. Deliri pels sentits, la pista a més és bona i fa baixada en molt bon tros. Surto d'Irati pel coll d'Orión i busco el coll de Navala, última pujada del dia, per arribar a Orreaga, on m'espera el xiringuito del camino de Santiago. A Orreaga (Roncesvalles) em faig passar per pel·legrí per aconseguir allotjament i menú barat, el meu passat lassalià m'ajuda en la comèdia. Sort que no m'han donat la puta conxa!! Avui ha estat un etapón per kilometratge i per paisatg. Demà, Euskadi.