NEVADOS DE SOLLUPULLI (2282 m.) – RN VILLARRICA

Els nevados son un volcá que es troben a la regio de l’Araucania andina. S’hi accedeix des de Melipeuco pero no te acces amb transport public, o pagues un pack turistic o et busques la vida. Jo vaig optar pel segon cas i em va suposar un barreja de caminar (2-3 h) i d’autostop fins a l’oficina de CONAF, on et registren. Des d’allí queda l’ascensio própiament dita, en unes 3-4 h, per paisatges definitivament meravellosos. Primer es transita per un bosc frondós i tupit de grans arbres i d’araucaries. Del bosc se surt al riu de lava, pel qual pujarem en línea recta fins assolir el cráter. El premi es sublim, un cráter de 4 x 6 km totalment recobert per una glacera. En un dels extrems s’hi troba una petita llacuna que deixa veure el gruix del gel. Costa descriure o expresar tanta bellesa, es un lloc unic.

Foto cimera: crater amb glacera

ASCENSIO AL VOLCA LANÍN (3770 m.) – PN LANÍN

El volcá lanin fa frontera entre Xile i Argentina. Amb es seus 3770 m. {es el sostre del Neuquén. Practicament tothom el puja per la seva cara nord, des d’argentina. L’acces es realitza des de San Martin de los Andes o des de Jun{in de los Andes. Hi ha un munt d’empreses que ofereixen packs turistics pero jo el vaig fer en compañía d’en Ferran, un nano de Torello que vam coneixer a Bariloche. Ens vam ajuntar a junin per a realizar els preparatius: lloguer de material, menjar i bus. Els busos que van fins alla son limitats pero pagant d’estrangis et deixen anar-hi amb el que creua a Xile diáriament, o si mes no a nosaltres en va funcionar.

Un cop et deixen a l’oficina del Parc, alla et registres i et registren el material. Amb el vist-i-plau comencem l’ascensio fins al refugio caja, que es troba a la meita de l’ascensio. Pugem a bon ritme i l’assolim en 4 h, havent parat i tot al refugi d’abaix a fer un mos. Sota el refugi caja hi ha un altre refu i els domos de les empreses. Passem la tarda sols, el lloc es un espectacle, la calma tamb{e.

Ens llevem a quarts de 6 i a les 6 ja som a les pales de neu engramponats cap amunt. A les 9 fem cim i davallem d’una tirada per tornar a la una a l’oficina del Parc. No te cap dificultat técnica, nomes t’exigeixen un equip determinat i fotra-li cames. Les vistes des del cim son increíbles: Tronador, Osorno, Villarrica, Llaima, etc. Es una activitat molt recomenable.

Inici de l'ascensio

 Refugi lliure Caja

Foto cimera

TREKKING CERRO CATEDRAL – PN NAHUEL HUAPI (BARILOCHE)

Bariloche es una ciutat turística en ple andes argentins. Les possibilitat no poden ser mes variades, des d’agafar un telecadira o un vaixell  per navegar fins a fer trekkings o ascensions alpines. Nosaltres vam triar un trekking que fa la volta al cerro catedral pernoctant als refugis de Grey i de Jacob. Vam destinar-hi 3 dies, fent-ho de manera relaxada amb marxes de 4-6 hores. El paisatge es ben bonic i recorda molt al Pirineu. No te l’espectacularita del Paine o del Chalten pero s’hi pot trovar una tranquilitat i soledat que enyoravem. Per accedir-hi nomes cal agafar un autobús des del centre de la vila fins a l’estacio d’esqui Villa catedral. A prop dels busos hi ha el centre alpi de Bariloche, on registrar-re i proveir-se de mapes i resta d’info.

La Moni davallant cal al refugi Jakob

Ambient pirinenc al refugi Grey

PN. TORRES DEL PAINE – CIRCUIT W

Les mítiques torres del paine es troben a la patagónia xilena, ben al sud, a prop de Puerto natales. Es un del llocs de trekking mes famosos del mon i les seves agulles nomes son aptes per als millors escaladors del planeta. Un fet que sobta es que els turistes venen aquí a fer trekking i, per tant, s’acumula un bon nombre de gent. Bo i així, es un lloc indispensable per als amants de la muntanya. El massis i les seves agulles son impressionants, en bellesa i en dimensio,  i les seves panoramiques van acompanyades de l’estepa patagónica, rius i glaceres.

Hi ha dos circuits classics de trekking: W i O. El primer es el que fa la majoria de gent, doncs en pocs dies veus el “mes interessant”. Mentre que el segon es molt mes exigent en diez i en autonomía de ruta. Per fer la W nomes calen 3 o 4 dies i triar l’opcio desitjada, des del “mendigo” fins al “full-equiped”, o be una intermitja com varen fer nosaltres. El que marca com a refus son autentics hotels de muntanya, per instal.lacions i per preu.

CERRO GUANACO (967 m.) – PN Tierra del fuego

Al cerro guanaco s’hi accedeix des d’Ushuaia (Argentina). Un autobús a preu de guiri et porta des del centre fins a la zona d’acampada del Parc Nacional Tierra del fuego. No s’ha de desmeréixer ni menysprear el cim per la seva al}ada, doncs s’ha de tenir present que s’inicia a nivel del mar i, per tant, cal pujar tot el desnivell i les condicions a dalt s{on d’alta muntanya: fred, neu, vent, etc.

La ruta comen}a al refu del parc, té 8 km i es triga unes 7-8 hores. La primera part es voreja el llaci de seguida es trenca a la dreta per iniciar l’ascensio a través d’un espectacular i silvestre bosc de lengas. Quan praticament se surt del bosc comen}a una torbera on nomes una gran pericia t’estalvia d’enfangar-te fins a mitja tibia. Despres, amb el cim a vista, queda el tros de pedra amb clapes de neu, la vista sobre la badia es espectacular.

Crònica estiuenca

Amb tardança (ja som a plena tardor) i recança (no sé perquè m'ha costat) publico les poques activitats estiuenques que la lesió d'esquena que fa un any em tortura m'ha permès fet.

Mulleres
Primera activitat estiuenca, mes de juliol, ens trobem el mulleres sorprenentment farcit de neu des del refu lliure cap a dalt. Això li dóna encara més "diversió" a l'ascensió doncs la fem amb bambes d'esport. La baixada fou divertidíssima. És el tresmil més alt de la vall d'aran malgrat que el fem des de la vessant més habitual, la boca sud. El seu cim és una atalaia meravellosa d'anetos, maladetes i cia.

Foto cimera

Rampes nevades amb el cim al fons

 

Senda de Camille
Redueixo la teórica circular de 6 dies a una de 3 per manca de dies amb un redució considerable del trajecte. Parteixo de la Selva de Oza en dirección refugio de linza per la variant que ja contempla la ruta. Aquesta és ben difícil de trobar, doncs el camí no es troba ni senyalitzat ni trepitjat. És millor aprofitar un tros de GR-11 i després enllaçar amb la variant. La següent etapa porta fins al circ de Lescun (França) passant per sota les majestuoses agulles d'Ansabere, un racó imprescindible del Pirineu que justifica per ell sol aquest tresc. En el tercer dia, un cop assolit el coll de pal, abandono la ruta teórica per davallar fins a la selva de oza.

Agulles d'Ansebere

Circ de Lescun

 



Pirineu Aragonés
Vacances furgoneteres amb la Mònica, que cenyint-nos a les activitats muntanyenques, deixen el següent resultat:
- Ascensió a la Punta Anayet: cim modest de gran bellesa per ell mateix i pel seu entorn (impagables vistes al midi d'ossau. Inici d'excursió poc prometedor al creuar les pistes de formigal, que va guanyant bellesa a mesura que avança el dia. Poc exigent físicament, és molt recomanable.

Punta Anayet

 

- Circular de dos dies a Ordesa: ruta de dos dies ideal per endinsar-se en aquest espectacular PN passant per algunes (per no dir totes) de les seves postals més clàssiques i espectaculars (bretxa de Roland, "cola de caballo", paret del Gallinero, etc.). Sortim de Bujaruelo i assolim Gòriz passant per Serradets i la bretxa de Roland. Tornada a Bujaruelo per tot el canó d'Ordesa i pel GR-11 des de l'entrada al parc. Surten dues jornades prou exigents físicament però vastament recomenables.

Una mica de neu per arribar a la bretxa de Roland

 

 

L'espectacular canó d'Ordesa

"Cola de caballo"

Dolomites
Estada amb en Grifin a aquestes massissos de bellesa extrema, impactants, que et pertorben a diari mentre els recorres. Tros d'alps imprescindible pels amants de la muntanya i del paisatge alpí. Realitzem les següents activitats:
- Circular al massís de Brenta: ressenyat a l'especial de Dolomites de la Vèrtex. No és el trek circular de Brenta, és una circular per les ferrades i camins "atrezzati" (equipats) que recorren les parts més altes del massís més occidental de dolomites. Camp base: Madonna di campiglio, on deixem el cotxe.  Ruta (seguint els següents refugis): madonna di campiglio - graffer - alimonta - pedrotti - Agostini - XII apostoli - brentei - madonna di campiglio. Senzillament espectacular. Imprescindible equipament de ferrades. Enjoy!!

El primer dia trobarem neu a Le brochete alte

 

 

- Monte Laguozoi: ascensió a aquesta muntanya recorrent les seves galeries de la pimera guerra mundial Baixada per una via ferrada. Dia completíssim de muntanya i historia.

- Gruppo di Cadini . Tre cime di Lavaredo: ruta circular d'un dia que surt del magnífic llac de Misurina per tornar al mateix passant pel grup cadini di misurina i le tre cime di lavaredo. Camí equipat.

- Tofana terzo i tofana di mezzo: ruta espectacular que fa que en un sol dia coronis dos tresmils i facis dues ferrates. Exigent físicament però completíssima.





Tarragona climbs

Sector El falcó (Arbolí), amb Siurana al fons.

Baixada a Tarragona a fer friqui per posar a to el cos per a futurs projectes de paret. El primer dia anem a Siuranella centre (Siurana) i el segona a El falcó (Arbolí). Tots dos de qualitat indiscutible. Molt bones vies i millor paisatge. En Carlitos s'endú un parell de 7a i jo un parell de 6c. Llàstima del Barça!!

Fanatisme hivernal



Encetem l'hivern ple de temps i de fanatisme. Una mica de Serrat dels monjos (Aranya, Picnic i Guateque) i una mica d'esportiva per situar-nos i poder afrontar reptes majors: Montsec. Musical expréss (Roca dels arcs) i Aqualum (Bagasses) al sarró fent cordada amb en Carlitos Tomàs, lo bou de Premià!!

 

Carlos a la musical expréss (Roca dels arcs)

Paret de Bagasses

Retrobament

Sense noms ni llocs, sense números ni graduacions, pura ortodoxia i senzillesa, retrobament buscat, perseguit i anhelat. Poques vegades he escalat tant poc i m'ho he passat tant bé.

Agost 2012

Doncs sí, uns mesos més tard, senzillament quan m'ha plagut, faig ressenya de les dues activitats principals del passat agost en companyia de la Moni:
- Portes del cel: 66 km i 6.000 m de desnivell per a un recorregurt circular per les valls altes del parc natural del pirineu. Bellesa contrastada i l'alicient afegit de fer la pica d'estats, que sempre fa gràcia. La vam fer en quatre dies en estil mendigo. Ens vam encigalar força entre certascan i pinet, però vaja, todo bien. Molt recomenable.
- Cavalls del vent: la Moni té problemes als turmells i la faig en solitari (i mendigo, esclar) en dos dies, molt Forrest gump, tot lo dia caminant com un boig, tampoc tenia amb qui parlar o compartir. Molt més quilometratge però molt menys desnivell que portes del cel (82 km i 5.000 m), i per a mi, la fa més assequible. Vaig pillar la canícula (38º a Puigcerdà) de l'estiu i alguns refus sense aigua, però em va sorprendre molt el recorregut pel que fa a la seva bellesa. També molt recomenable.

Salut!!

Pata negra

Només la perícia d'en Toti i la motivació dels dos explica aquest reguitzell de grans vies que ens enduem en un stage pata negra a Cavallers (Alta ribagorça o Aragonès llunyà):
- Dimarts 26: Laura 6c (6a obl.) 240 m Sector Durruti. Tast fort de la zona, amb un OW complicat i una sortida forta i fisurada de 6c en el tercer llarg. La resta, un anar tastant el granet fisurat o amb placa adherent típic de la zona.
- Dimecres 27: John Lee Hooker 235 m 7a (6a obl.) i Blues 235 m 6b (6a obl.) a la 4a agulla de Comelestorres. Ens llevem a les sis amb la intenció de fer dos viotes. Ho assolim després de 14 hores d'activitat. Els llargs de grau són plaques molt tècniques amb adherència o passos de bloc. Els sisens i cinquens, en canvi, regalen llargs antològics de fisures i catxarros. Compte amb el primer llarg de cinquè de la Blues.
-Dijous 28: la ruta sin fin es queda sense bateria. Passem el matí resolent el tema i sortim a les dues del pàrking, de nou cap a la quarta agulla de comelestorres. La incertesa que se'ns faci de nit és present però a un quart de set assolim la erra cimera de Dentrometidos 235 m. 6c (6a obl.). Per mi la millor de les quatre. Mateixa tendència que les altres, 6c de bloc i llargs brutals més amunt. A la nit una mica de germanor amb en Jose (guarda nocturn de les obres de la presa), en Pedro i en Viu, dos amigotes del sud amb qui fem unes rises.
- Divendres 29: en Toti no en té prou ("ja descansaré quan em mori...") i ens anem a la placa Xalmet a fer esportiva. El nano se'ndú un 7b de postres, brutal.

Pata negra...

Rampas sevillanas

Us escric el primer post aliè a la meva persona perquè s'ho mereixen. Carlos Tomàs i cia escalen rampas invertidas a Vilanova, via exigent i atlètica, vestits de sevillanes. El carnestoltes i el seu atreviment ha donat aquestes imatges úniques. Joventut, empenta i alegria assegurada per les noves generacions. Chapeau!!

Tierra de nadie

Tornada a la paret, tornada a les sensacions que t'enganxen a l'escalada. Jornada magnífica, sol i gran ambient a la paret. Via exigent en tots els seus llargs. Via típica de Vilanova, escalada estètica sobre bon canto, cinquens d'una altra època i assegurances més que correctes. Ruta sin fin dominant la vall i oferint una vetllada preciosa.


Les noves generacions: "José" Tomàs.


Toti resolent el tram més exigent.


Xalant a la paret.


Foto cimera: Carlos, Maka i Toti.

collita d'estiu

L'estiu no ha pogut ser més fructifer. Successió de rutes a peu i en bici que m'han fet xalar de valent pels pirineus. Aquí us deixo amb la descripció i amb quatre fotos:

- Pedals d'occitània: 227 Km i 6.000 m de desnivell en tres dies. Estil mendigo. Molt bonica i betetera. 100 % recomenable. La factoria "pedals" és sinònim de qualitat.

Vivaquejant als peus d'un roure centenari.


Donant-ho tot a les rampes del portillón.

- Ruta dels 3 refugis: 3000 m de desnivell. Estil marquès. Vam dormir a Cama de vaca i Ras de carançà. Si no puges cap cim es fa en un parell de dies. Idònia per situar-se a la zona de Núria-Ulldeter. La vall de carançà és el millor de la ruta.

La Moni amb l'estany negre i el pic de l'infern.

Isards a la vall de bacivers.

- Carros de foc: 55 km i 9200 m de desnivell. 5 dies en estill 100 % mendigo. Brutal l'esforç i la ruta. Imprescindible pels amants del piri i dels seus paisatges.

Pernoctant sota les agulles d'Amitges.


Massís d'Amitges i Saboredo.



Bucolisme abans d'arribar a Colomers.


Marmotes al port de Caldes.


Macrobonsai de pi negre a prop del Ventosa.

Transalpina

Una clàssica centreuropea, des de Garmisch (Alemanya) fins a Lago di garda (Itàlia), atravessar els alps de nord a sud passant el tirol austríac i les magnífiques valls suïsses. Solcar els alps requereix passió i motivació; la seva magnitud només és comparable amb la seva bellesa. Successió meravellosa de paisatges de postal: valls verdes amb poblets bucòlics, glaceres, cims i colls, prats i circs alpins.

A dalt del mític Gavia

Fi de l'infern, a més de 2700 per superar l'estació de Ischgl

Salts d'aigua a Dolomite di Brenta

Valls suïsses.

Tirol austríac

Pujant des de S. Charles

Llac ebsee (alemanya)

Camí de Ischgl

Els bojos són feliços

Feia temps que volia ressenyar una de les múltiples sortides en btt que han farcit l'hivern i la primavera: les sortides dels dimecres, les nocturnes, la tordera-mataró, la setmana santa, etc. Per un motiu o altre no ho havia fet, però ara em disposo a fer-ho amb un "etapón" per la seva bellesa i la seva duresa que transorre per la prepirinenca Serra cavallera. De fet, es podria considerar una circular al Taga.

El recorregut és el següent: Ribes de freser, Ripoll, coll de jou, Sant martí d'ogassa, la gran jaça (refugi montserrat), coll del pal, Pardines, Ribes de freser. La pujada des de Ripoll al coll de jou travessa magnífics boscos per una còmoda però llarga pista (més de deu km). Un cop assolit el coll de jou, bé, una mica més avall, la ruta enllaça masies, prats i esglèsies romàniques fins al desviament al refugi de montserrat. Aquí comença un infern de tres quilòmetres fins al refugi, autèntic repte esportiu. Just abans d'assolir el coll del pal, saludem una parella de marmotes. Un cop en el coll, respirem l'ambient alpí i davallem entre prats plens de vaques fins a Pardines. De Pardines a Ribes baixada frenètica per la carretera.

Pd: el títol es deu a un excursionista que ens regalà aquesta frase quan ens veié amb bici a prop del coll del pal.


Amb el gran Tomasín.


Alè patriòtic enmig de l'infern.


Ambient alpí al coll del pal.