Agost 09: Chamonix - Suïssa

Sector de Reutigen: grans vies i millors vistes
sobre Interlaken i el gran trio (Eigger, monch i jungfrau)



Glaciar d'Aletsch



La Moni i el pont penjant



La nord de l'Eigger.


La Moni a la vall de Lauterbrunen.


Arribant a Grindewald.


Fisures i escalada molt tècniques a Dorenaz.

Massís del Montblanc.

Transpirinaica 7: les fotos de la segona part

Laspuña i peña montañesa.

La bici.

Selva d'Irati

La vall d'Ansó

Ordesa

Canó d'Añisclo



Rampes dures a Bagordi

Transpirinaica 6: Hondarribiaaaaaaaaaa!!!!!!

M'acabo de fotre un kilo de chuletón, o sigui que em costarà escriure. He acabat la transpi. Estic a Hondarribia. Uff!! Quantes coses, sensacions, de tot vaja. Ni l'última etapa ha perdonat!! Qui vulgui regals que vagi a la botiga de souvenirs. Anem a pams.

Etapa 15: Orreaga - Etxalar (70m i escaich - 1400 aprox).
Surto d'Orreaga a pèl, sense esmorzar. Rampes curtes i dures en el primer coll. Descens llarg fina a Banca. Banca? Tot i parar a fer un cafè, em passo el poble, no veig cap cartell ni cap estrucura de poble. Kilometrejo de baixada i arribo a Baigorri (més o menys), merda, miro un mapa de com tornar a Nafarroa. Em surt el coll d'Aizpegui, 8 Km al 6-7 %. Corono el port i paro a Izurzun a dinar. En el meu afany de provar la gastronomia local, demano un entrepà de xistorra sense calcular les conseqüències. L'entrepà boníssim, però enfilo les rampes inhumanes de Bagordi a les dues del migdia i la xistorra no pare de centrifugar dins l'estòmac. Un infern. Assoleixo els caserios de Bagordi com puc, 5 Km de rampes inhumanes amb tot el torro i la xistorra dansant. Gasto els dos bidons, bé directament m'he dutxat amb ells per baixar la temperatura corporal, estava bullint. Per sort trobo una font i em recupero mínimament, vénen una successió de colls amb paratges idíl·lics amb cavalls, faigs i pastures. Baixada freeride pel GR i arribo a Etxalar. Res per dormir. Baixo 4 Km fins a la nacional on hi ha un hotel. Com un marquès...

Etapa 16: Etxalar - Hondarribia (50 Km - 1.000 m de desnivell).
Ahir vaig veure el Cantàbric, mai m'havia fet tanta il·lusió veure el mar. Surto de l'hotel ben d'hora. Un altre cop rampes inhumanes al sortir d'Etxalar, "molinillo" i de peu en rampa formigonada!!! Circulo entre prats, pastures i restes de boscs (fagedes en la seva majoria). Enllaço colls i baixades. Torno a veure el mar. Començo a assaborir el triomf. Merda!! Rebento coberta un altre cop, i Hondarribia que no arriba. Pujades i baixades, em perdo, torno, pillo el GR i a muerte, m'ha de portar per collons. Irún, a tocar de la glòria, sensacions extranyes, hi ha cotxes i soroll, s'ha acabat el Pirineu, però un somriure m'indica que Hondarribia és a tocar. Desviament cap a l'Aereoport i el cartell esperat. Esclat de joia i emoció, això és per mi. Arribo el port, veig el Cantàbric i busco el restaurant per fer el chuletón. Ja el tinc, més cervesa, vi, xupitos, etc. Santes prepareu-vos!!!

Gràcies a la Moni, en Tomàs, en Pol i la Marta, en Robert Llivina, en David Baños, els pares, en Toni "güevos" i en Vicent de València, en Jesús López i Paloma de Madrid, els mallorquins d'Oxanea, al meu genoll esquerra per aguantar i a tota la gent anònima que s'ha portat de puta mare durant el viatge. Si m'he deixat algú, ho sento.

Transpirinaica, 1.000 Km i 21.000 m de desnivell, activitat de muntanya, natura, viatge, cicloturisme, tot... Per tú, Marc Farré Garre.

Transpirinaica 5: patxaran & orujo

Ahir vaig entrar a Navarra per Zuriza, i de sobte, tot va canviar, el paisatge, l'idioma, la gastronomia, l'accent, l'arquitectura, l'estat de les pistes, etc. M'havien explicat que el nord de Navarra era pro abertzale, però no m'imaginava tant!! Canvia tot de cop en només fer un coll. Als bars només hi ha el Gara o el Berria, i tothom parla euskera. Ah!! El paisatge!!! Exhuberància vegetal i col·lecció d'arbres i ponts romànics sobre petits rius caracteritzen el Valle del Roncal. A Izaba m'allotjo a l'alberg Oxanea, on conec uns mallorquins de Son Cervera (Xiscoooooo!!!) de puta mare i acabem la vetllada degustant patxarans i orujos entre bailoteos.

Etapa 14: Izaba - Orreaga (76,80 Km i 1.400 m de desnivell).
Surto tard i amb la calma d'Izaba després de fer tots els preparatius. La jornada comença amb el port de Laza. El genoll esquerra m'avisa, paro i esmorzo. La carretera passa enmig d'un bosc espectacular, riuet inclòs. Reprenc i corono, descens vertiginós i un altre port, el d'Olokia, que em deixa a la frontera amb França. Paro a xutar-me cafeïna mentre prenc un insuls entrepà de tonyina. Allà comença el deliri. Agafo una pista que em farà atravessar durant 30 Km la selva d'Irati, bosc extens i dens de faig i avet principalment. Deliri pels sentits, la pista a més és bona i fa baixada en molt bon tros. Surto d'Irati pel coll d'Orión i busco el coll de Navala, última pujada del dia, per arribar a Orreaga, on m'espera el xiringuito del camino de Santiago. A Orreaga (Roncesvalles) em faig passar per pel·legrí per aconseguir allotjament i menú barat, el meu passat lassalià m'ajuda en la comèdia. Sort que no m'han donat la puta conxa!! Avui ha estat un etapón per kilometratge i per paisatg. Demà, Euskadi.

Transpirinaica 4: Aragó tatxat

Estic a Izaba (Navarra), després de que hagin passat moltes coses per Aragó. Per fer-ho ordenat o explicaré per etapes, tot i que les sensacions vénen barrejades al cap.

Etapa 10: Castejón - Buerba (60 km, 1.350 m de desnivell)
El tros entre el coll de culivert i la collada és espectacular. Passes per un bosc de faig i avet de somni i les vistes sobre la Peña Solano són guapíssimes. Un cop es comença a pujar a Buerba, les vistes de Laspuña amb Peña Montañesa i Peña Solano també són magnífiques. Pujant a Buerba torno a punxar, porto 4 càmares i una coberta en 2 dies, a aquest pas no arribo al final!! Amb tot el torro i la roda punxada, em pilla una furgo i em porta a Buerba, on em trobo amb els amics Sònia, Javi i Amparo. Vetllada magnífica, com sempre a Casa Marina.

Etapa 11: Buerba - Senegüé (112 km, més de 2.000 m de desnivell)
He escurçat les dues primeres etapes, així que em disposo a recuperar el temps perdut. Em surten 82 km però el Javi em recomana anar per la pista que passa per Nerín i Ordesa. El premi és brutal, vistes d'Ordesa des d'amunt. Quan arribo a Fiscal són les cinc de la tarda, calculo que arribaré a Senegüé cap a les deu de la nit. Error!! A les 21.30 h corono el coll de l'Otieva i arribo a les dotze de la nit al final de l'etapa. Dues hores i mitja baixant de nit per una pista horrorosa. A l'Aragó les pistes són molt dolentes, amb molta pedra, i això fa que tant les pujades com les baixades siguin més dures i més llargues. Arribo aSenegüé: 112 km i 15 hores d'activitat!!! Em trobo tot xapat per dormir i per menjar. Vivac a pèl a la porta de l'Esglèsia i sense jalar.

Etapa 12: Senegüé - Aragüés del Puerto (74 km i 1.440 de desnivell)
He passat una nit de perros. Baixo a Sabiñánigo a esmorzar i fer compres. Netejo la bici i surto. Estic baldat, no em respón res, ni el cos ni el cap. Em moro de son, les cames dolorides, el cul com un mandril i l'esquena carregada. Porto 12 km llastimosos i em tiro a un cantó de la pista a dormir. Al cap d'una hora reprenc la marxa. Pujo com puc a Pueyes i baixo per Garcipollera fins a Castiello de Jaca. Em queden tres colls curts. Els supero i arribo a Aragüés. Arribada triunfal a l'estil Indurain, em rodegen un grup de nens que no paren de fer preguntes i que m'acompanyen fins l'hostal.

Etapa 13: Aragüés-Izaba (54,6 km i 1.350 m)
Estic molt millor. Faig tota l'etapa per carretera, m'ho recomanen els locals. Esmorzo a Hecho i enfilo cap a Ansó i el collado de los Navarros. Pujada molt sostenida i llarga amb arribada brutal a Zuriza. Boniques fagedes, rius i parets conformen la Vall de Ansó. Tot baixada i arribo a Izaba. Em queden tres etapes per Hondarribia. Demà m'esperen els famosos boscos d' Irati.

Transpirinaica 3: objectiu "chuletón"

Amb un dia de retard per problemes mecànics, reinicio la segona part de la transpirinaica. Madrugón fort a Mataró (5.00 h) per començar a pedalar a les 12.00 h a Pont de suert amb tota la logística resolta (aigua i bocatón). L'etapa comença amb pujada per pistes amb mal estat. S'arriba al Bonansa i al seu coll, i passat uns quilòmetres, vénen 4 Km de forta pujada per pista desastrosa que es fan eterns fins assolir el Collet. Vistes espectaculars del Turbón, que encara conserva "neveros", que recorden l'etapa de les vistes de la nord del Pedra. Quan estava a punt d'arribar a Seira (fi d'etapa), rebento càmara i coberta. Haig de baixar de la bici, baixoa peu fins a Seira i em trobo un PR que em porta Castejón de Sos. Bonic camí per tot el Congost de Ventamillo fins a Castejón, on trobo cobertes i l'alberg El pájaro Loco. Dues gerres de clara i a sopar. Demà el gran alicient d'acabar l'etapa a Buerba, on els amics Javi i Sonia tenen la casa rural. S'ha mascat la tragèdia perà s'ha salvat!!

Dades etapa: 50 Km, 1.300 de desnivell. Mitja pensió Alberg Pájaro Loco: 25 euros.

Transpirinaica 2: la família (planoles-pont de suert)

El millor: la família transpi: Vicent, Toni, Paloma i Jesús.

Han passat forces dies. El més destacat és la brutalitat dels esforços i dels paisatges, juntament amb una magnífica companyia: la família transpi. La formen en Toni "güevos" (alcoholista) i Vicent "marquès d'Anteia" (fumeta) de València, i Jesús i Paloma de Madrid. Companyia gratuita i espontània que ha convertit aquesta primaera meitat de la transpirinaica en una experiència meravellosa. Ahir a Pont vam haver de fer esforços per no deixar caure cap llàgrima. Com dirien Els Manolos: amics per sempre.

Una altra tema espectacular ha estat el recolzament de pràcticament tothom que ens hem trobat pel camí. La gent es para a xerrar amb tú, et dona ànims constantment o inclús et convida a esmorzar per la patilla. La penya dels albergs, càmpings i hotels també s'ha enrotllat molt i forma part també d'aquesta super-ruta.

Fins a Pont hem fet uns 450 Km sense contar els que fas gratis quan et perds. És pràcticament la meitat del recorregut, ara queden 490 Km, però en el mateix nombre d'etapes: 8.

M'havia quedat a Planoles, on coneixem a Emilio "colmillo blanco" del bar la Cantina de l'estació. Un autèntic supervivent de la vida que ha donat més voltes que una baldufa. el tercer cop que ens veu, pel matí, ens ensenya els seus àlbums de fotos de cultiu de maria i ens en regala una mica...sense comentaris. En Toti i en Kueka tenen raó, les drogues m'estan afectant. Cada tarda sessió de fumeteo i birres mentre comentem la jugada en família.

ETAPA 4: Planoles - Bagà (55 Km, 1700 m de desnivell positiu acumulat).

Costa Rasa, La Molina (2.060 m).

Sembla que hagi passat la nit amb en Boris Izaguirre i en Jesús Vázquez. Com cada dia, et lleves adormit i muscularment tocat, sempre fa mandra pel matí. Poc a poc vas interioritzant la ruta i a nivell mental ja no espanten els kilometratges i els desnivells; hi ha tot el dia, poc a poc i bona lletra. És la primera etapa on assolim els 2.000 m a Costa Rasa (la Molina). La pujada des de la Masella és senzillament infernal i fa que t'enrecordis de Jordi Laparra i la seva família. Pillem catxo i pugem amb la bici a la mà. La baixada des de Coll de pal regala unes vistes brutals del Moixeró. Llàstima que baixo sense fre davanter i no em puc flipar.

ETAPA 5: Bagà - Noves de Segre (68 Km, 1.650 m de desnivell)

Espectacle pels sentits: la Nord del Pedra a tocar.

20 km de pujada fins al coll de torn sense rampes dures i amb unes vistes espectaculars sobre la nord del pedraforca. Baixada cap a Tuixent i fem tota la Vall de la vansa, preciosa i inhòspita, per arribar a Noves de Segre, enganxat a la C-14 que porta a laSeu d'Urgell. A Noves ens tracten com a reis al bar del poble, molt recomanable. Sopar de luxe i a dormir. La mestressa tocava la farina que feia por!!!

A Noves dormim en uns apartaments que ens recomana la farinel·li del bar, molt bé de preu!!

ETAPA 6: Noves de Segre - Llavorsí (55 Km, 1.290 de desnivell)

Fauna autòctona en el descens a Llavorsí.

No tenim bar per esmorzar. Després d'una puja asfaltada però dura fins a Argestués, aconseguim que el senyor de la casa rural ens prepari esmorzar. Prosseguim fins a la carretera del port del cantó, atravessem una roureda de luxe. A partir de Canturri, pujada sostenida per boscos d'alta muntanya fins arribar a Sant Joan de l'Erm. La baixada és pedragosa i feixuga des de Montenartró fins la carretera de Llavorsí.

ETAPA 7: Llavorsí - Torre de Cabdella (62 Km, 1.500 de desnivell)

Boira i pluja en l'ascensió èpica al coll de la Portella.

30 Km de pujada i 6 hores de bici ens porten fins als 2.250 m del port de la Portella. Primer passem per dos poblets típics del pallars: arestui i baiasca. Pugem per boscos frondosos de pi negre fins al refugi de rasos. Seguim amunt assolint els prats alpins del coll de rat. Vistes espectacular quan amaina la boira del Montsent del Pallars. Ambient alpí, cansament i excitació. No para de ploure, l'etapa comença a ser èpica. Planegem fins al coll de triador. 15 Km de descens mullats i glaçats fins a l'alberg de Torre de Cabdella,. Arribem destrosasts i tremolant de fred.

ETAPA 8: Torre de Cabdella - Pont de suert (48 Km, port de Perves i Viu)
No ha parat de ploure en tota la nit. Tot i això, quan ens llevem no plou. No sabem què fer. El risc de pluja és molt alt, la roba està mullada i les cames entumides. Decidim fer l'etapa igualment però per carretera. "Només" haurem de superar el coll de perves i el de viu, serà més ràpid. Així succeeix, a més ens respecta la meteo i no plou. A les dues del migdia estem a Can Manolo dinant. Comiat emotiu i cap a l'autocar de tornada a casa.

Continuarà...