dimecres, 3 d’agost del 2011

Transalpina

Una clàssica centreuropea, des de Garmisch (Alemanya) fins a Lago di garda (Itàlia), atravessar els alps de nord a sud passant el tirol austríac i les magnífiques valls suïsses. Solcar els alps requereix passió i motivació; la seva magnitud només és comparable amb la seva bellesa. Successió meravellosa de paisatges de postal: valls verdes amb poblets bucòlics, glaceres, cims i colls, prats i circs alpins.


A dalt del mític Gavia


Fi de l'infern, a més de 2700 per superar l'estació de Ischgl


Salts d'aigua a Dolomite di Brenta


Valls suïsses.


Tirol austríac

Pujant des de S. Charles


Llac ebsee (alemanya)

Camí de Ischgl

dimarts, 24 de maig del 2011

Els bojos són feliços

Feia temps que volia ressenyar una de les múltiples sortides en btt que han farcit l'hivern i la primavera: les sortides dels dimecres, les nocturnes, la tordera-mataró, la setmana santa, etc. Per un motiu o altre no ho havia fet, però ara em disposo a fer-ho amb un "etapón" per la seva bellesa i la seva duresa que transorre per la prepirinenca Serra cavallera. De fet, es podria considerar una circular al Taga.

El recorregut és el següent: Ribes de freser, Ripoll, coll de jou, Sant martí d'ogassa, la gran jaça (refugi montserrat), coll del pal, Pardines, Ribes de freser. La pujada des de Ripoll al coll de jou travessa magnífics boscos per una còmoda però llarga pista (més de deu km). Un cop assolit el coll de jou, bé, una mica més avall, la ruta enllaça masies, prats i esglèsies romàniques fins al desviament al refugi de montserrat. Aquí comença un infern de tres quilòmetres fins al refugi, autèntic repte esportiu. Just abans d'assolir el coll del pal, saludem una parella de marmotes. Un cop en el coll, respirem l'ambient alpí i davallem entre prats plens de vaques fins a Pardines. De Pardines a Ribes baixada frenètica per la carretera.

Pd: el títol es deu a un excursionista que ens regalà aquesta frase quan ens veié amb bici a prop del coll del pal.


Amb el gran Tomasín.


Alè patriòtic enmig de l'infern.


Ambient alpí al coll del pal.

dijous, 20 de gener del 2011

Mataró - Calella (Can Marquès)



Gran jornada ciclista per les serres maresmenques del Corredor i el Montnegre. Sortida des de l'entrada clàssica de les cinc sènies amb l'objectiu d'assolir el restaurant Can Marquès (Pineda de mar) carenejant la serra pel Collsacreu i Sant Martí de Montnegre. Equip de luxe: Bala, Toti, Zorro, Tomàs i un servidor. Van sortir uns 50 Km en total.


Coll de Sant Benet: final agònic de l'ascenció al Montnegre.


A destacar el bon ambient de l'equip, les caigudes d'en Valentino Rossi i la menja: escalivada, calçots arrebossats, esqueixada, amanida i graellada de carn; tot ben regat amb vi i ratafies.


Inolvidable. Article dedicat a la família Orozco.



dimarts, 28 de setembre del 2010

Terra de nòmades

Gran tornada a la paret, m'atreviria a dir que per la porta gran: germans Jover i Montserrat. El matí neix amb el palomo a sobre i alguna inundació de J&B. En Sensei ens porta a la terra de nòmades: bikineres, fisures per empotrar-se i arrossegar-se, reunió guadanyera amb en tacobel, llargs descompostos per llaçar romanís, llargs desequipats per trencar-se les cames i ràpel amb marronako, en fi, no va faltar de res!!!


Jover brother's.


Esperó per on transcorre la via.


Kueka pinçant a muerte.


Riures a la reunió guadanyera: tacobel.


Reunió amb tacobel.


Sort que en Sensei donava el callo.


Ràpel guadanyero.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Lhasa - Kathmandu en BTT

1200 Km a través del Tibet, un país ofegat i ocupat on hi viu una gent meravellosa que només transmet alegria, pau i serenor.


Lhasa


Potala


Buda Cave


Un nen amb la meva bici.


1r port: Kampa La


Llac Yamdrok


Iaks


Dinar improvitzat de noodles.


Tibetans i blat.


Amb en Nima i en Tnzing.


Gyatsé.


Paisatge tibetà.


Coronant el Gyatso La.


Dinant amb nòmades.


L'infern del Pang La.


Chomolangma (Everest).


Amb en Tomeu.


Nens tibetans.


L'himàlaia.


Baixant cap al Nepal.


Última nit a Kathmandu, amb en Raja i en Tomeu.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Volta a Catalunya en BTT

En el 2009 ja sabia de l'existència del llibre "Volta a Catalunya en BTT", de fet la ruta estava programada pel Nadal però el mal temps ens va tirar enrere. Descartem el camí del Nord (Sant Jaume) per risc de pluges i enfilem la volta a Catalunya. La ruta passa pel Prat!!! Ideal: visita familiar, omplir el pap i deixar el cotxe. Vam fer 10 etapes, des del Prat fins a Tremp, passant per Cubelles, Valls, Vandellòs, Tortosa, Batea, Riba-roja d'Ebre, Lleida, Balaguer, Pont de montanyana i Tremp. Bonica ruta, de menys a més pel que fa a la bellesa i a la duresa del recorregut, amb dues últimes etapes prepirinenques de categoria: Montrebei i serra de Sant gervàs. Pau i tranquilitat dominen aquest tros de la volta, absència de vehicles motoritzats (menys els tractors!!) i de penya. Oliveres, vinyes i fruiters ens acompanyen a les terres del sud i de ponent.


El Garraf després d'una pujada duríssima.


La Moni i jo a l'ermita de l'alba, amb Tortosa als peus.


Oliveres centenàries i treballs amb pedra a l'antiga
via augusta que uneix el Perelló amb Tortosa.


Santuari de la Fontcalda a la via verda Tortosa - Horta de Sant Joan.


La meva amiga reposant.


La Moni pedalant entre presseguers florits.


Embassament de Santa Anna


Ermita de la Pertusa (Corçà, La noguera).


Majestuós Montrebei.


Sucada de peus a la noguera ribagorçana.


Acabem la ruta a les portes del Pirineu.