dimarts, 7 d’abril del 2009

Efecte Toti= la millor via de la meva vida.

Volia trigar mes dies a escriure pero no he pogut. L-embriaguesa de sensacions em desborda, i com que la moni ja esta tipa de sentir-me, el teclat es perfecte, perque no es queixa.

Ahir vaig viure l-efecte toti, aixi he batejat la sensacio unica que ja em va descriure a mataro= baixaras de cada via i et semblara que es la millor que has fet mai. Aixi va succeir. En un altre dia plujos, ens vam dirigir de nou a la grande grotta, i l-efecte Toti es va repetir despres de cada via. Mereixen que els hi posi nom= elefanten himmel 7a 30 m(empatxada de mocs amb pas final dur), kaly-pige 6c+ 35 m(desplom tecnic de txorreres) i TRELA 6c+ 35 m, obra mestre dels deus grecs, ho te tot i et transporta a un estat d-extasi durant els seus 35 m desplomats, 2 seients de repos, si,si, seients, el mateix moc que pilles per sota, el remontes i acabes sentat a sobre seu. Per cert, vaig caure a l-ultim canto de la via quan anava a vista, van petinar els peus i les porres cremaven.

Ahir vam marxar de nit del sector, mai havia tingut aquesta sensacio de voler mes quan els braços poden tan poc. Bernat com et posaries!!!!!!

Avui ha sortit el sol i fare de chico gri-gri, ja que la moni fa un parell de dies que no trepa. Provarem el sector Nou-faro, ple de quarts i cinquens, segur que tambe bons.

Al loro!!!!!!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

pro quin fill de puta!!!! com t'estas possant.....aix´´i m'agrada motivacio a fondo!!! i encesa general!!

posa fotos!!

bon viatge, bernat

Kbcés ha dit...

t'estàs fotent maco eh?? Em sembla que mai t'havia notat tan excitat, es nota electricitat a través de la pantalla... i què serà de la teva vida a partir d'ara sense els mocs de kalymnos?? em fas patir Pitus... no sé si et podrem donar el que els teus avantbraços demanen...

FOT-LI CANYA TIO!! FINS AVIAT!!

Anònim ha dit...

jajajajajaja, que cabrón, ja m´agradaria estar allà ja....., disfruta de les tremendes tufas que són uniques i aquí a la península les trobaràs a faltar..., una abraçada!

Toti