La guadanya viu a Collsuspina

Gran jornada dominical al sector les Antenes de Collsuspina (Tona) amb la Berta "guadanya", en Kueka, en Bardi i la Nat. Meteo perfecte i vies de tot tipus, algunes millors que altres. Després dels corresponents escalfaments, en Kueka i en Dani acribillen a pegues un 8a+ que fa paura. A destacar les ulleres d'en Ganyan, són el puto futur. Jo faig un 6c molt bo de fisura que em fa aturar a l'última xapa i més tard encadeno un 7a (en Kueka diu que a la ressenya surt 7a+) que havia provat fa molt temps amb en Bernat. Molt bones totes dues. En Kueka ens deleita amb un 7c de tres xapes en el sector de vies curtes, d'on en Bardi surt tocat i jo directament rebotat.

Kueka penja les fotos i recupera el color de la cara... encara està pàlid? La guadanya viu a Collsuspina!!!! Nyic, nyic, nyic, ....

Temporada de dimecres tarda

Encetem amb en Bernat, com no podia ser d'una altra manera, la temporada d'escalar els dimecres a la tarda. Comencem amb el Grau dels matxos, una cinglera que es troba a sobre de la població de Sant Martí de Centelles, en el límit entre el Vallès Oriental i Osona. Bonic lloc, escalada diferent i curiosa. Hi ha forces sisens i setens escampats en una cinglera de dimensions modestes però suficients per donar bones vies. L'única nota negativa és que se'ls hi anat la mà en la neteja dels peus de via, no calia tanta neteja ni poda.

Escalfem en un bon 6b de fisura, prou tècnic. Després fem Cangueli 7a, entrada fina i dos bombos que concentren la dificultat. Finalment li fotem dos pegues i encadenem Fot-li morro 6c+/7a, molt bona, tècnica i forta en 4 xapes desplomades. Escalada tècnica i curiosa a 30 minuts de casa. Molt difícil l'onsighting. Com diria en Bernat, en un breezning ens plantem a casa i tenyim Mestalla de blaugrana. Partidàs.

Diumenge a morir a Centelles amb en Kueka i en Bardi, prometo fotos de l'esdeveniment.

Full metal jacket

Portem dos dies a Eivissa. Bona acollida, allotjament a una casa rural perduda en un turó que s'hi arriba per una pista de 4x4 i bon rotllito amb la penya: Quim, Diana i Salvatore. Aquesta nit arriben tres xudes de Mataró.

Dos dies de bons encadenes al sector Buda. El primer dia escalem al sector colorado. A destacar xorreras de dios 6b+, Isaias 7a d'oferta, Menamorao 6c+ guapíssim i A cuchillo 7a+ hipertècnic de romos que només encadena en Bernat. La resta ens ho emportem tot a vista. La Moni fa cinquens i 6a's, tot i que no són lo millor del sector.

Avui hem anat al sector Amfiteatro. La seva aproximació fins a la torre Pirata ens regala grans vistes de Cala hort i Es vedrà. A partir d'aquí destrepe guadanyero no apte per gent amb vertigen, a casa ho convertirien ràpidament en ferrata. Arribes a una cova espectacular amb el mar a sota. Seguint les recomanacions de la guia, iniciem amb Tocando el vacio 6c+, boníssima via amb ambient clàssic que transcorre per dues bavareses tècniques i una fisura molt disfrutona. En Bernat se l'endú a vista. Després hem encadenat Full metal jacket 7a de categoria. Ho té tot: entrada bloquera, bombo amb sortida de monodit, romos, tècnica i un mur final que et transporta a l'èxtasis.

Després a vingut la picada de dits: La oreja de Rainer 7a+ duríssim i guadanyero. Entrada kalymnòtica, fisura desplomada molt dura i flanqueig guadanyero fins la R. Final de jornada a Cala hort amb banyito, primers bikinis de la temporada des de la terrasseta i unes bones clares.

Aviat més!!!!

Pitiüses

Ara que estem a punt de marxar (amb la Moni i en Bernat) cap a Eivissa a escalar, m'arriben unes fotos de Mallorca, en concret d'un 7a d'es Puig de Garrafa en el que vaig caure a l'entrada per què es va petar un cantó i on em vaig arrossegar de cinta en cinta fins la R. La via i els seus moviments guapíssim. Molt recomanable pel que tingui prou pila.

Kerveros i cap a casa.

Lúltim dia a l'illa vam pujar a Spartacus, a buscar un altre 7a de referència que ens havien recomanat: kerveros. Escalfo en un 6b del costat i m'hi poso a la cova. Després d'una lluita brutal me l'emporto a vista. No hi ha millor manera de despedir-se de l'illa. Tornem cap a casa: Pothia, Kos, Atenes, Roma i el Prat. Inolvidable. Pròxima estaci: Eivissa.



La cala de Sikati.


Telendos després de la tempesta.


Cova Sikati.

El paredón de Ghost Kitchen.

La Moni a les plaques de Belgium Chocolate

amb la badia d'Arginonta de fons.


Repòs sentat de Lolita (7a de sikati),

després vindrien dues guadanyes.

Extenuació post via a Arginonta.

Avió d'Atenes a Kalymnos.

Desplom de la Grande grotta i Telendos al fons.

Grande grotta i Panorama.

Grande grotta i Panorama des de l'aproximació (veieu la Moni?).

Kerveros: 7a (Spartacus).

La Moni tornant de Sikati.

Repòs al 7a de la Grande grotta.

A Can Fatolitis amb la Mythos i el gat.

La Moni es posa les botes

Tres dies de Moni a fondo, escalant una vintena de vies del cinque fins al 6a+ als sectors belgium chocolate, Summertime i Arhi. La majoria molt bones, mes plaqueres i tecniques. Un 6a+ de 38 m a Arhi bonissim. Mentrestant, jo he anat provant 7a de referencia als sectors d-arginonta, sicati i ghost kitchen.

Hem passat de les coves que ens protegien de la pluja a buscar sectors d-ombra. Ha arribat el torro que preveu aquesta vegetacio escassa i coriacia, nomes alterada per unes poques oliveres mil-lenaries.

Ahir vam estar a sicati cave, un raco brutal del nostre planeta, que mereix una visita encara que no escalis. Es tracta d-un crater rocos molt a prop d-una cala d-aigues cristalines. El sector requereix un pateo de 40 min entre cabres i ovelles. Els paisatges d-aquesta illa, malgrat l-absencia de verd, son escandalosos.

Avui hem fet Ghost kitchen, un altre paredon desplomat ple de tufas, mocs i txorreres. Per fi he tornat a encadenar, no ho feia des del primer dia, m-he endut un altre 6c+ d-antologia a vista. El problema de tantes vies bones es que es solapen i nomes recordes l-ultima. Estem destrossats, cames, braços, calor, menjar poc, trepar molt...Aixo s-acaba, dema al mati a Spartacus o Poets a cremar-ho tot. Dilluns a Atenes a fer el guiri i cap a casa.

Prop de 1000 vies, 45 sectors, quantitat, qualitat i varietat escandalosa, mar, pau i tranqulitat, bon rollito, fatolitis bar... KALYMNOS= segurament el millor lloc d-escalada esportiva del mon.

Efecte Toti= la millor via de la meva vida.

Volia trigar mes dies a escriure pero no he pogut. L-embriaguesa de sensacions em desborda, i com que la moni ja esta tipa de sentir-me, el teclat es perfecte, perque no es queixa.

Ahir vaig viure l-efecte toti, aixi he batejat la sensacio unica que ja em va descriure a mataro= baixaras de cada via i et semblara que es la millor que has fet mai. Aixi va succeir. En un altre dia plujos, ens vam dirigir de nou a la grande grotta, i l-efecte Toti es va repetir despres de cada via. Mereixen que els hi posi nom= elefanten himmel 7a 30 m(empatxada de mocs amb pas final dur), kaly-pige 6c+ 35 m(desplom tecnic de txorreres) i TRELA 6c+ 35 m, obra mestre dels deus grecs, ho te tot i et transporta a un estat d-extasi durant els seus 35 m desplomats, 2 seients de repos, si,si, seients, el mateix moc que pilles per sota, el remontes i acabes sentat a sobre seu. Per cert, vaig caure a l-ultim canto de la via quan anava a vista, van petinar els peus i les porres cremaven.

Ahir vam marxar de nit del sector, mai havia tingut aquesta sensacio de voler mes quan els braços poden tan poc. Bernat com et posaries!!!!!!

Avui ha sortit el sol i fare de chico gri-gri, ja que la moni fa un parell de dies que no trepa. Provarem el sector Nou-faro, ple de quarts i cinquens, segur que tambe bons.

Al loro!!!!!!!!