Virocid

Finde geviata a Cabacés amb el Sector Heavy metal de Montgat: J.A. Palomares, Àlex i Rubén. En Pol causa baixa el mateix dissabte, desconeixem els motius de la seva absència. Tant dissabte com diumenge vam escalar les vies fàcils de solans. Els nanos van disfrutar molt amb el lloc, l'escalada, les parets, etc. Dissabte nit carn a la brasa i xibeca que te crié. Gran papa juvenil que va acabar amb tio vivo generalitzat i alguna visita d'urgència al lavabo. El diumenge ens llevem amb les sardanes del pregó municipal, quatre vies i cap a casa. Un cop més, agrair el tracte exquisit de la família cabassenca i, en aquest cas, també la seva paciència. Setembre es repetirà.

La guadanya viu a Collsuspina

Gran jornada dominical al sector les Antenes de Collsuspina (Tona) amb la Berta "guadanya", en Kueka, en Bardi i la Nat. Meteo perfecte i vies de tot tipus, algunes millors que altres. Després dels corresponents escalfaments, en Kueka i en Dani acribillen a pegues un 8a+ que fa paura. A destacar les ulleres d'en Ganyan, són el puto futur. Jo faig un 6c molt bo de fisura que em fa aturar a l'última xapa i més tard encadeno un 7a (en Kueka diu que a la ressenya surt 7a+) que havia provat fa molt temps amb en Bernat. Molt bones totes dues. En Kueka ens deleita amb un 7c de tres xapes en el sector de vies curtes, d'on en Bardi surt tocat i jo directament rebotat.

Kueka penja les fotos i recupera el color de la cara... encara està pàlid? La guadanya viu a Collsuspina!!!! Nyic, nyic, nyic, ....

Temporada de dimecres tarda

Encetem amb en Bernat, com no podia ser d'una altra manera, la temporada d'escalar els dimecres a la tarda. Comencem amb el Grau dels matxos, una cinglera que es troba a sobre de la població de Sant Martí de Centelles, en el límit entre el Vallès Oriental i Osona. Bonic lloc, escalada diferent i curiosa. Hi ha forces sisens i setens escampats en una cinglera de dimensions modestes però suficients per donar bones vies. L'única nota negativa és que se'ls hi anat la mà en la neteja dels peus de via, no calia tanta neteja ni poda.

Escalfem en un bon 6b de fisura, prou tècnic. Després fem Cangueli 7a, entrada fina i dos bombos que concentren la dificultat. Finalment li fotem dos pegues i encadenem Fot-li morro 6c+/7a, molt bona, tècnica i forta en 4 xapes desplomades. Escalada tècnica i curiosa a 30 minuts de casa. Molt difícil l'onsighting. Com diria en Bernat, en un breezning ens plantem a casa i tenyim Mestalla de blaugrana. Partidàs.

Diumenge a morir a Centelles amb en Kueka i en Bardi, prometo fotos de l'esdeveniment.

Full metal jacket

Portem dos dies a Eivissa. Bona acollida, allotjament a una casa rural perduda en un turó que s'hi arriba per una pista de 4x4 i bon rotllito amb la penya: Quim, Diana i Salvatore. Aquesta nit arriben tres xudes de Mataró.

Dos dies de bons encadenes al sector Buda. El primer dia escalem al sector colorado. A destacar xorreras de dios 6b+, Isaias 7a d'oferta, Menamorao 6c+ guapíssim i A cuchillo 7a+ hipertècnic de romos que només encadena en Bernat. La resta ens ho emportem tot a vista. La Moni fa cinquens i 6a's, tot i que no són lo millor del sector.

Avui hem anat al sector Amfiteatro. La seva aproximació fins a la torre Pirata ens regala grans vistes de Cala hort i Es vedrà. A partir d'aquí destrepe guadanyero no apte per gent amb vertigen, a casa ho convertirien ràpidament en ferrata. Arribes a una cova espectacular amb el mar a sota. Seguint les recomanacions de la guia, iniciem amb Tocando el vacio 6c+, boníssima via amb ambient clàssic que transcorre per dues bavareses tècniques i una fisura molt disfrutona. En Bernat se l'endú a vista. Després hem encadenat Full metal jacket 7a de categoria. Ho té tot: entrada bloquera, bombo amb sortida de monodit, romos, tècnica i un mur final que et transporta a l'èxtasis.

Després a vingut la picada de dits: La oreja de Rainer 7a+ duríssim i guadanyero. Entrada kalymnòtica, fisura desplomada molt dura i flanqueig guadanyero fins la R. Final de jornada a Cala hort amb banyito, primers bikinis de la temporada des de la terrasseta i unes bones clares.

Aviat més!!!!

Pitiüses

Ara que estem a punt de marxar (amb la Moni i en Bernat) cap a Eivissa a escalar, m'arriben unes fotos de Mallorca, en concret d'un 7a d'es Puig de Garrafa en el que vaig caure a l'entrada per què es va petar un cantó i on em vaig arrossegar de cinta en cinta fins la R. La via i els seus moviments guapíssim. Molt recomanable pel que tingui prou pila.

Kerveros i cap a casa.

Lúltim dia a l'illa vam pujar a Spartacus, a buscar un altre 7a de referència que ens havien recomanat: kerveros. Escalfo en un 6b del costat i m'hi poso a la cova. Després d'una lluita brutal me l'emporto a vista. No hi ha millor manera de despedir-se de l'illa. Tornem cap a casa: Pothia, Kos, Atenes, Roma i el Prat. Inolvidable. Pròxima estaci: Eivissa.



La cala de Sikati.


Telendos després de la tempesta.


Cova Sikati.

El paredón de Ghost Kitchen.

La Moni a les plaques de Belgium Chocolate

amb la badia d'Arginonta de fons.


Repòs sentat de Lolita (7a de sikati),

després vindrien dues guadanyes.

Extenuació post via a Arginonta.

Avió d'Atenes a Kalymnos.

Desplom de la Grande grotta i Telendos al fons.

Grande grotta i Panorama.

Grande grotta i Panorama des de l'aproximació (veieu la Moni?).

Kerveros: 7a (Spartacus).

La Moni tornant de Sikati.

Repòs al 7a de la Grande grotta.

A Can Fatolitis amb la Mythos i el gat.

La Moni es posa les botes

Tres dies de Moni a fondo, escalant una vintena de vies del cinque fins al 6a+ als sectors belgium chocolate, Summertime i Arhi. La majoria molt bones, mes plaqueres i tecniques. Un 6a+ de 38 m a Arhi bonissim. Mentrestant, jo he anat provant 7a de referencia als sectors d-arginonta, sicati i ghost kitchen.

Hem passat de les coves que ens protegien de la pluja a buscar sectors d-ombra. Ha arribat el torro que preveu aquesta vegetacio escassa i coriacia, nomes alterada per unes poques oliveres mil-lenaries.

Ahir vam estar a sicati cave, un raco brutal del nostre planeta, que mereix una visita encara que no escalis. Es tracta d-un crater rocos molt a prop d-una cala d-aigues cristalines. El sector requereix un pateo de 40 min entre cabres i ovelles. Els paisatges d-aquesta illa, malgrat l-absencia de verd, son escandalosos.

Avui hem fet Ghost kitchen, un altre paredon desplomat ple de tufas, mocs i txorreres. Per fi he tornat a encadenar, no ho feia des del primer dia, m-he endut un altre 6c+ d-antologia a vista. El problema de tantes vies bones es que es solapen i nomes recordes l-ultima. Estem destrossats, cames, braços, calor, menjar poc, trepar molt...Aixo s-acaba, dema al mati a Spartacus o Poets a cremar-ho tot. Dilluns a Atenes a fer el guiri i cap a casa.

Prop de 1000 vies, 45 sectors, quantitat, qualitat i varietat escandalosa, mar, pau i tranqulitat, bon rollito, fatolitis bar... KALYMNOS= segurament el millor lloc d-escalada esportiva del mon.